El príncep de Maquiavel és un llibre mític. És gairebé impossible acostar-s’hi innocentment, sense prejudicis ni partits presos. Però les idees preconcebudes són això, preconcebudes. En aquest curs, llegirem El príncep i el contextualitzarem –o sigui, l’acararem amb altres textos– per tal de comprendre què volia fer l’autor amb aquesta obra. A qui anava adreçada? Contra quines tradicions es sollevava? Quin era el seu veritable «programa»? Per fer-ho, haurem d’anar molt més enllà dels tòpics que ens presenten un Maquiavel diabòlic i impiu. Certament, no era cap àngel aquest florentí sorneguer i tabolaire. Amb tot, les seves lliçons, aparentment cruels i fins i tot immorals, potser tenen un doble fons que val la pena descobrir a través d’una lectura atenta i dialogada.

Aquest curs forma part de Llegir filosofia, un cicle dirigit per Daniel Gamper on llegirem, en comú i de manera guiada, petits i grans clàssics de la filosofia. En aquesta primera edició llegirem Cap a la pau perpètua de Kant, l’Ètica de Spinoza, i El príncep de Maquiavel.

Edicions recomanades:

MAQUIAVEL, N.: El príncep. Traducció de Carme Arenas Noguera, Edicions 62, Barcelona, 2009.

MAQUIAVELO, N.: El Príncipe. La Mandrágora. Edició d’Helena Puigdomènech, Cátedra, Madrid, 2006.