Al maig, havia de conduir dues hores fins a Sanià, cap a la residència Finestres. Portava un mes fent tesi doctoral i li vaig demanar a l’Anaïs Folguera, dilatada experta del món de la ràdio cultural, algun podcast literari per posar-me al cotxe, per entrar en el mood que em calia per acabar una novel·la. Com que li havia parlat molt d’un poema de Ferrater, em va passar l’episodi de Núria Perpinyà sobre Ferrater i l’experiència amorosa, que a ella li havia interessat molt. Vaig descobrir l’Arxiu de l’Institut d’Humanitats així. Vaig entrar a Sanià amb l’ànim precís per a l’escriptura, content (vaig escriure-ho i publicar-ho als diaris de la residència i tot!) d’haver trobat un podcast que no es preocupava de ser un programa complet i divulgatiu que havia d’introduir les qüestions i arrodonir-les, sinó que anava al gra, preocupat més per la qualitat del discurs que per la rodonitat del producte final. Si mai heu de sentir parlar de literatura, si mai heu d’escoltar pensadors, us recomano que sigui així.

He mirat de fer una selecció dels capítols del podcast que més m’han acompanyat al llarg d’aquests mesos, que més m’han obert camí o m’han donat idees fèrtils. Algun d’ells, com el de la tragèdia, els he escoltat mitja dotzena de vegades, i sempre em retornen a les qüestions importants que ens fan escriure. És fàcil, quan hom s’endinsa en l’escriptura però també, en general, en la cultura, de centrar-se en detallets petits, menors; la versemblança, la representació, la trama, la biografia dels autors. Els llibres són un artefacte poderosíssim, però molt complicat de mirar amb l’amplitud adequada. El més interessant que s’hi dirimeix, sostinc, és al nivell ètic, moral, i he fet aquesta selecció com si ningú em cregués quan afirmo això i jo necessités set companys de debat, set aliats secrets que m’haguessin de donar suport en una defensa retòrica.

Els capítols que presento tenen tots la literatura com a eix central, però s’hi aproximen com a una empresa humana, moderna, gens ociosa. A “El problema de la tragèdia en la modernitat”, Andreu Jaume ens recorda la distància que el nostre món modern de subjectes i personatges té amb la concepció tràgica de l’art, i alhora, fins a quin punt en som hereus; a “Atenes: retòrica i filosofia”, Jordi Graupera ens recorda la relació problemàtica del filòsof i l’artista amb la polis (“la guerra de l’artista contra la seva societat”; escriuria Baldwin dos mil·lenis més tard, gairebé com si encara parlés per veu seva Sòcrates, “és la guerra d’un amant: la seva feina és mostrar-la a si mateixa”); a “Herois i dolents. Nous vells mites de la masculinitat”, Clara Serra ens alerta sobre les trampes la figura (tan cabdal en la literatura) del subjecte modern, una ficció masculina, un autèntic personatge inventat sobre el qual s’ha bastit la novel·la; a “Herzog”, Gonzalo Torné ens il·lustra sobre la feina d’un escriptor absolutament consagrat a reflectir el seu temps, modern i frenètic, per mètodes tan temàtics com formals; a “Ferrater i l’experiència amorosa” Núria Perpinyà, per mitjà d’anàlisis precisos de poemes concrets, ens il·lustra sobre la possibilitat de parlar de l’amor des d’una perspectiva heterosexual i feminista, i ens fa entendre les dimensions iròniques dels poemes; a “Detectives Salvajes” Ignacio Echevarría ens mostra com a través d’una novel·la pretesament autobiogràfica com Los Detectives Salvajes es pot abordar, literàriament, el tema de salvar l’esperit, de retornar a un temps que ens pertanyi i dictar la pròpia vida; a “Iris Murdoch: una ètica de l’atenció” Mauri ens parla de la vessant ètica de l’escriptora que més va entendre el lligam entre filosofia i literatura; Iris Murdoch, filòsofa de renom que va deixar la seva professió per a dedicar-se a l’art, que considerava millor camp per a l’exploració moral que li interessava; a "Incerta glòria", Maria Bohigas parla dels propòsits de l'escriptura, dels epígrafs com a pistes de la preocupació moral al centre de l'escriptura, i de com es pot fer filosofia a través dels personatges i la narrativa. Hi he afegit un segon episodi sobre Murdoch, l’episodi introductori del cicle que se li va dedicar, perquè allí Andreu Jaume exposa amb molta precisió el pas de la filosofia a la novel·la, del pensament a l’art, que és la pregunta que penja sobre tots aquests episodis: quina és la millor manera de respondre les nostres preguntes ètiques?  

L’ètica tracta d’allò que és bo: de les bones accions i dels bons caràcters, d’allò que trobem valuós en el conduir-nos per la vida. En tots els capítols que comparteixo, les novel·les, les tragèdies, els textos, són senyals de canvis en la concepció d’allò bo. Tots ells, penso, estan enfilats per una mateixa i moderna inquietud, un desajust amb la realitat, amb el fet de la mort, que mou els humans a fer-se preguntes, a fer art. És una meravella que aquestes conferències hagin existit i hagin interdialogat al llarg dels darrers anys a Barcelona. És veritablement una marca d’un temps privilegiat el fet que estiguin disponibles a la nostra butxaca, per a fer-nos més savis en qualsevol moment. Escolteu!