La Càbala jueva és una doctrina complexa que es desplega a partir de l’estudi profund del text revelat de la Torà, i és una recerca aferrissada de respostes sobre l’essència misteriosa de Déu i sobre el com i el perquè de la creació del món i de la humanitat. Els rabins que aspiren a comprendre millor la divinitat esdevindran cabalistes, ço és, aplicaran al seu estudi i fins i tot a la seva vida la teosofia o l’ànsia de conèixer Déu, el misticisme o l’ànsia d’unir-s’hi, i l’esoterisme secretista o l’ànsia d’explicar-ho tot en clau xifrada.

Hi ha tantes càbales com cabalistes. En el sentit estricte del terme, la Càbala no és cap doctrina, car no es presenta com cap conjunt coherent de posicions o instruccions basades en un sistema de principis o creences únic, ni tampoc té cap pretensió de posseir una única veritat. Per arribar a l’adherència amb Déu hi ha mètodes diferents, vies diverses, pràctiques distintes, postulats diferents i mil maneres i opinions d’expressar què s’hi troba, què s’hi veu, què hi ha, què se sent.

La sessió proposa un acostament a la poètica que emergeix de l’esplendor del misticisme jueu, en el marc de la Càbala com a sistema teosòfic que aspira a conèixer la divinitat directament per mitjans lingüístics. La presentació dels components fonamentals del llenguatge i de l’experiència extàtica no té en compte l’estricte període històric, sinó que presenta himnes i poemes molt anteriors i posteriors, amb un breu excurs sobre la influència cabalística en alguns poetes recents. Els poemes no només remeten a un procés místic, sinó que aspiren a produir-lo, i per això la poesia és una tasca d’alt risc.

Exili i redempció són al cor de la mística jueva. Un fervor messiànic ansiós de posar fi a la història sacsejarà la tranquil·litat de les comunitats jueves a l’Europa oriental durant els segles XVII i XVIII. En paraules de Martin Buber, «després de totes les negatives que durant generacions havien rebut anteriors autoproclamats messies, Xabtay Tsví va rebre el joiós Sí de les masses, que el van adorar com un Rei sant». El deliri i l’embriaguesa no només es van apoderar del cercle proper a la secta; també va haver-hi molta gent que sentia en secret el desig d’unir-se a l’heretgia. Abordarem aquest misticisme extraviat dels autoproclamats messies Xabtay Tsví (1626-1676) i Jakob Frank (1726-1791), així com la influència de la Càbala de Luria en aquests moviments, representats en l'obra de dos premis Nobel de literatura: Isaac Bashevis Singer (Satan a Goray) i Olga Tokarczuk (Els llibres de Jacob).

L’ancià hassídic Mendel expressa als seus amics el desig de «cremar Déu». Al final, redimit pel seu fill Menuhim, descansarà «del pes de la joia i de la grandesa dels miracles». Joseph Roth descriu a Job: la història d’un home senzill una experiència extàtica impregnada de culpa. Durem a terme una aproximació a aquesta paràbola a partir de la creença mística del gilgul o transmigració de les ànimes. Finalitzarem la sessió i el curs amb una introducció a l’anomenat exili de la paraula o silenci d’Auschwitz, entre el text (Bíblia) i l’esdeveniment (Xoà).