Els estudis queer van irrompre en l’arqueologia fa més de 25 anys. Des de llavors, aquest enfocament ha permès qüestionar els discursos tradicionals sobre el sexe i el gènere i ha donat visibilitat a una gran desconeguda per a la disciplina: la sexualitat. En aquesta primera sessió ens iniciarem en la genealogia de les arqueologies queer, parant atenció en els seus mètodes, temàtiques i terminologies. Alhora, explorarem com s’han discutit alguns aspectes de la teoria queer des de moviments com el transfeminisme i les implicacions d’aquest qüestionament per a la disciplina arqueològica.

Les primeres lectures de gènere en l’arqueologia estaven profundament marcades per les normes i el mandat de gènere decimonònic. Aquestes lectures naturalitzaven els constructes sociohistòrics del cos i les seves capacitats a través de dogmes ahistòrics. El sexe pot llegir-se en els ossos i el gènere en l’aixovar, però quines petjades deixa el gènere en els nostres cossos? És possible desprendre’ns de les nostres pròpies estructures modernes en aproximar-nos a cossos passats? Com llegim el sexe i el gènere en el registre arqueològic?

*Excepcionalment, aquesta sessió durarà dues hores.

Es pot parlar de sexualitat, un terme modern, en la (pre)història? Quines restes materials deixa quelcom a priori tan efímer com les trobades sexuals? Com traçar un tabú com el sexe en l’arxiu colonial? Aquestes són algunes de les qüestions que guiaran la darrera sessió del curs. Explorarem les diferents formes en què s’ha ordenat el desig sexual des del nostre passat més remot fins a la modernitat. També indagarem, a través de casos històrics concrets, en els matisos entre diferència i dissidència sexual. Finalment, ens endinsarem en la relació entre poder i sexualitat en els arxius colonials, centrant-nos en les violències sexuals i en la violència exercida contra dissidents sexuals en l’època moderna.