L’ús del terme creació per referir-se a la feina dels artistes és força recent. En aquesta sessió analitzarem l’evolució del concepte al món occidental, des de la Bíblia fins al segle XX. Això ens permetrà situar l’actitud «creativa» de cadascun dels artistes tractats al curs.

Llull va construir la seva immensa obra sobre la cosmovisió religiosa del seu temps, movent-se entre dos extrems: l’esquematització despullada i la sensualitat lluminosa. La sessió explorarà la tensió i la relació entre aquests dos aspectes.

Al segle XV, moment de canvis de mentalitat, March i Villena s’acosten de dues maneres diferents al fet religiós: l’un, amb una poesia dura i descarnada; l’altra, amb un ús molt personal de la narració i del punt de vista.

Amb el poema Nabí, Carner va donar un dels exemples més elevats de reescriptura d’una llegenda bíblica, en aquest cas la de Jonàs. Reelaborant una història jueva a l’Europa dels anys trenta, en va posar de manifest les potencialitats humanes i polítiques.

Mompou i Tàpies comparteixen l’interès de les avantguardes per la recerca de l’essencial. En aquesta recerca, tots dos reben impulsos decisius de les tradicions místiques d’Orient i d’Occident.