Ecologies de l'esperança (Presencial)

Curs

Ecologies de l'esperança

Relats, emocions i política en un món en crisi

Presencial
Dirigit per
Descripció

Entre la resignació, la incertesa i l’escepticisme, habitem un esdevenir marcat per l’amenaça permanent i pels relats apocalíptics de la crisi ecosocial; al nostre voltant s’hi respira un sentiment de derrota generalitzat: la cancel·lació del futur. Avui la precarietat conviu amb l’ecoansietat: en les nostres realitats quotidianes vivim una contradicció constant entre l’esgotament i la culpa, entre allò que desitgem com a individus i allò que hauríem de fer com a societat. El nostre sentir col·lectiu ha anat quedant orfe de la pulsió transformadora que va marcar èpoques anteriors, per això és urgent mobilitzar l’esperança en aquesta dècada decisiva per a la transició ecosocial justa.

On està l’equilibri entre l’optimisme exacerbat i la necessitat de creure en un futur bell i possible sobre la base del realisme biofísic? Davant la distopia, podem convertir la paràlisi en acció? Aquest curs busca entendre aquesta realitat per superar-la. Analitzarà críticament els relats que auguren la inevitabilitat del col·lapse, explorant la seva dimensió més emocional i íntima, per transformar el nihilisme al qual sovint ens porten. En paraules de Raymond Williams, intentarem “fer l’esperança possible” en lloc de la “desesperació convincent”, donant alè a la nostra imaginació i a allò que realment pugui generar un canvi: lo polític.

Data d'inici
01.02.2023
Data de fi
22.02.2023
Horari
De 18.30 a 20.00 h
Idioma
Català
Castellà
Modalitat

Presencial. La inscripció també inclou l'accés als vídeos de les sessions en directe i en diferit (fins al 9 d'abril del 2023).

Lloc
Institut d'Humanitats de Barcelona - CCCB
Preu

General: 40 €
Amb descompte*: 30 €
*Estudiants, pensionistes, desocupats/des, més grans de 65 anys i amics/gues del CCCB.

Les persones que puguin gaudir d'un descompte hauran de presentar el document que l'acrediti el primer dia del curs o enviar-lo per email.

Arxius adjunts
Sessions
dc. 01.02.2023

El futur és nostre

Isaac Rosa Gemma Barricarte

Crisi energètica, emergència climàtica, ascens de l'ultradreta... En el context actual sembla difícil - gairebé irracional o ingenu - concebre la possibilitat d'un futur pròsper. Tant en la realitat com en la ficció hi ha un total predomini de narratives que pronostiquen un col·lapse inevitable, construïdes a partir de dades científiques inapel·lables a les quals és impossible no fer cas. L'escriptor Isaac Rosa trasllada a la novel·la Lugar seguro (Seix Barral, 2022) aquest escenari apocalíptic de desànim generalitzat, fent però una lectura crítica d’aquestes narratives i obrint la porta a un desenllaç esperançador que sovint ignorem. Amb aquesta antidistopia, Isaac Rosa s'interroga sobre qui són els beneficiaris de les ecologies de la por que dominen la nostra quotidianitat i les nostres emocions col·lectives, i que exploten la inseguretat ciutadana.

Sense ometre les contradiccions i els límits de l'actual escenari global, en aquest diàleg qüestionarem les narratives hegemòniques del present per donar espai a nous escenaris que no prevegin únicament la cancel·lació del futur. 

Diàleg en col·laboració amb CCCB Debats.

dc. 08.02.2023

Esgotats en plena apocalipsi climàtica: cap a una fatiga afirmativa

Eudald Espluga

Productivisme, acceleració, acumulació: la crisi climàtica és conseqüència d’un sistema basat en la lògica extractivista, tant del planeta com dels humans que l’habitem. En el neoliberalisme, a la fatiga del subjecte convertit en “empresari de si mateix” s’hi suma l’ansietat i la incertesa de la crisi ecosocial: la figura del ‘doomer’, el jove postapocalíptic que accepta el seu destí resignat i extenuat, és molt més que un mem. És una figura que encarna el desafiament al qual s’enfronta tota possibilitat d’acció política col·lectiva: el nihilisme desesperançat i la “lenta cancel·lació del futur”.

Tot i això, al mateix temps, el doomer ens convida a repensar l’agència humana – individual i col·lectiva – en un món posthumà. Poden la fatiga i l’ecoansietat ser afectes afirmatius? Poden convertir-se en la llavor d’un moviment emancipador? Rosi Braidotti ens diu que sí, sempre que entenguem la fatiga més enllà dels individus particulars: com un esgotament econòmic, democràtic, teòric i planetari que podem combatre políticament.

dc. 15.02.2023

Culpabilitat i impotència: nous ecologismes quotidians

Andreu Escrivà

Separem els residus a casa, evitem bosses de plàstic al supermercat, mesurem l’aigua que gastem o ens plantegem reduir el consum de carn: intentem ser consudimors modèlics per contribuir amb el nostre petit gra de sorra a evitar el desastre. Malgrat tot, ens sentim impotents i frustrats davant la impossibilitat de fer front, sols, a la dimensió inassolible de la crisi ambiental. És possible resoldre la crisi climàtica en el capitalisme verd, com se’ns tracta de vendre cada dia des de passadissos de supermercats, anuncis televisius i declaracions institucionals? Com naveguem entre les contradiccions paralitzants que ens tenallen en l’àmbit personal? Com lluitem contra l’immobilisme que frena la transformació col·lectiva? Com construim, en definitiva, un nou subjecte en temps de crisi ecosocial, capaç de trencar dicotomies improductives i canviar el rumb actual? Aquesta sessió abordarà aquestes qüestions des de la mirada necessàriament col·lectiva i política d’aquesta paràlisi secular.

dc. 22.02.2023

Practicar l'utopia: cap a ecologies urbanes del desig

Gemma Barricarte

Allò urbà genera imaginaris, identitats i cosmovisions. Per això és un brou de cultiu indispensable en aquesta temptativa col·lectiva de construcció de futurs. Sent la ciutat l’espai dens de les majories socials, en les darreres dècades assistim a noves formes de pensar i proposar altres vides urbanes que inevitablement topen amb la ciutat neoliberal. La ciutat és també un territori biopolític de pulsions i tensions.

Com pensar i practicar la utopia des de la ciutat? Si la funció de la utopia és expandir aquesta dimensió cosmovisiva amb la vocació de construir-la col·lectivament, d’acord amb Miguel Abensour, consistiria aleshores en una educació del desig. Com es relaciona la vida urbana amb les emocions i el desig en la crisi ecosocial? Com aprendre a desitjar sobre una base biofísica? Com voldríem que fos la vida urbana post-fòssil? Com traduir nous imaginaris en realitats? Com portar-ho del pensament a l’acció en la nostra realitat propera? En aquesta sessió tancarem el curs imaginant el futur de la ciutat i confrontant-lo amb el conflicte polític.

Credits

Organitza
Institut d'Humanitats de Barcelona
Col·labora
Centre de Cultura  Contemporània de Barcelona
Amb el suport de

Ponents

Ponent

Llicenciat en Ciències Ambientals, Màster en Conservació d’Ecosistemes i Doctor en Biodiversitat.

Ponent
Llicenciat en Filosofia i màster en Comunicació i Estudis Culturals per la Universitat de Girona. Actualment dedica la seva investigació doctoral al fenomen de l’autoajuda.
Ponent

Gemma Barricarte és arquitecta per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (UPC) i s’ha especialitzat en ecologia política urbana a l

Ponent

Escriptor i columnista de premsa. La seva obra ha sigut traduïda a diferents idiomes i algunes de les seves novel·les s’han adaptat al cinema.

Ponent

Gemma Barricarte és arquitecta per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (UPC) i s’ha especialitzat en ecologia política urbana a l

L’Institut d’Humanitats es reserva el dret de canviar qualsevol aspecte particular de la programació si les circumstàncies l’hi obliguen.