Frantz Fanon, teòric i militant anticolonial nascut a Martinica al 1925, es va convertir molt aviat en un dels pensadors més influents del seu temps, gràcies a la seva participació activa en les lluites per l'alliberament anticolonialista, i la seva visió de la descolonització com un esdeveniment no només polític i econòmic, sinó també social, cultural, simbòlic i civilitzatori.

La seva experiència personal durant la Segona Guerra Mundial -amb la negativa de França a reconèixer als soldats de les colònies-, la seva relació amb filòsofs francesos com Sartre, les seves vivències com a psiquiatre en contextos colonials, la seva implicació en la lluita d'alliberament algerià i el seu coneixement de la situació dels nous països independents, el van convertir en un dels millors analistes a l'hora d'interpretar la transformació del món que estaven provocant les lluites anticolonials.

Al llarg de tres sessions, analitzarem la trajectòria i el pensament teòric de Fanon, així com la genealogia del pensament radical afrocaribeny i les aportacions principals de l'autor a la formació d'una sociologia de la descolonització. Finalment, recorrerem alguns dels ecos que el seu pensament que trobem a la crítica decolonial, antiimperialista, antiracista, feminista i anticapitalista.