Habitem un món en què qualsevol manifestació, obra, creació o forma d’expressió s’esvaneix en qüestió d’hores, dies o mesos, víctima de la renovació constant que imposa el capitalisme. Davant d’aquest fet cal interrogar-se sobre el valor, l’abast i la significació del passat, i reconsiderar de quina manera la tradició ens pot ajudar a orientar-nos. A la vegada, cal revisar els llegats com a construccions socials i culturals que, lluny d’ésser fenòmens naturals, estan fortament condicionats per les ideologies i els interessos de cada moment històric. El passat no és estàtic, sinó que es mou com un terreny fràgil que es fractura de manera constant; en el darrer segle, per exemple, les avantguardes i els moviments de trencament, com el situacionisme, el Dada, el neoisme o el punk, han renegat sovint de les herències i, tot trencant la continuïtat històrica, han prefigurat, de manera lúcida i intempestiva, molts dels fenòmens i les situacions que ara mateix vivim.

Tot partint de textos d’autors clau de la filosofia contemporània, com ara Benjamin, Arendt, Ricoeur, Deleuze, Hegel, Žižek, Comité Invisible o Debord, i de l’anàlisi atenta d’alguns fenòmens actuals, en aquest curs reflexionarem al voltant de la volatilitat de les creacions culturals contemporànies i contraposarem a la lògica de l’efímer la voluntat de recuperar la continuïtat amb el passat. Contra la visió totèmica i immòbil de les herències, incidirem en la necessitat de valorar la pluralitat dels referents i dels diversos llegats i de comprendre la tradició no com una veritat incontestable, sinó una eina per interpretar el nostre temps.