Home/dona, raó/emoció, natura/cultura, cos/ment, material/discursiu són alguns dels dualismes sobre els quals s’acaba construint el món. Aquests no són innocents ni responen a neutralitats objectives. Les bases del coneixement del Nord Global s’alimenten de diferents relacions dicotòmiques que estableixen jerarquies. Davant d’aquesta situació, el gir afectiu obre la possibilitat de desmuntar les dinàmiques de poder causants de desigualtats.

A què ens referim quan parlem d’afectes? Són els afectes contraris a la raó? Què és allò que guia el nostre comportament? Com prenem decisions? Hi ha afectes positius i negatius? Aquestes són algunes de les preguntes que guiaran la primera sessió del curs, on introduirem algunes nocions bàsiques per definir el gir afectiu i els seus efectes en com (ens) pensem.

L’educació de la subjectivitat humana consisteix, en part, en la voluntat d’imposar límits. Aquestes barreres, la finalitat de les quals és perpetuar allò humà-normatiu, operen tant en els usos psíquics de la imaginació com en la inversió de la força afectiva i l’energia desitjant. En les darreres dècades, la teoria queer i la teoria crip han proposat maneres de desentranyar els processos a través dels quals es configura el pensament humà-heterosexual, determinant els esdevenirs d’afecte i desig, restringint-los a través de repressió, fàstic i fòbia vers “allò altre”.

Des d’una perspectiva transdisciplinar, amb aportacions dels nous materialismes, la psicoanàlisi i la teoria crítica, en aquesta sessió oferirem alternatives cuir i crip a la forma en què concebem la corporalitat, les seves potències i els seus esdevenirs. Posarem especial èmfasi en la relació entre abjecció i ansietat, buscant en l’obra d’autorxs clau alternatives joioses a la por.

Els nous materialismes són enfocaments filosòfics i teòrics que es desenvolupen en diferents camps de coneixement. Fan per repensar la relació entre la matèria, la materialitat i la cultura, alhora que desafien conviccions tradicionals sobre allò que es defineix com a realitat, veritat, agència o coneixement.

En aquesta sessió ens centrarem en els feminismes i la psicoanàlisi feminista com a espais fèrtils per a repensar els nous materialismes. També analitzarem la negació dels dualismes pròpia del gir afectiu, la relació entre el fet material i el discurs, el cos i la materialitat i la capacitat de resistència.

En els últims anys, diverses pensadores han denunciat la deriva capitalista d’allò que Spinoza va denominar les passions alegres. L’eufòria, la felicitat o la il·lusió han perdut el seu potencial crític per convertir-se en un desig cec i sobreexcitat que posa totes les seves energies al servei del funcionament del sistema neoliberal, on la dimensió personal i la professional es confonen fins a fer-se indiscernibles. En contrapartida, passions com la ràbia, la fúria o la venjança desapareixen de l’espai polític o només són legítimes com a marca distintiva de la masculinitat cisheteronormativa.

En aquesta situació, quins afectes tenen avui la capacitat de la dissensió? Com podem pensar un desig de desobediència que qüestioni l’economia libidinal de les societats neoliberals? Podem concebre una subjectivitat no essencialista dotada d’atributs que, tot i associats històricament amb la masculinitat tòxica, siguin susceptibles d’una apropiació legítima? En aquesta sessió ens proposarem explorar gramàtiques de la dissidència des d’una revaloració dels afectes negatius.

La mobilització de les emocions ha estat una estratègia central per a la política des de fa segles. La caça de bruixes n’és un exemple. En les darreres dècades, noves estratègies de mobilització dels afectes se succeeixen amb l’objectiu d’enfortir polítiques neoliberals.

En aquesta sessió analitzarem com la guerra contra el terror que arrenca en 2001 amb els atemptats de les Torres Bessones va suposar l’origen d’un nou tipus de mobilització afectiva basada en la ira, la por i la sospita. Tanmateix, no totes les mobilitzacions actuals se centren en els anomenats afectes negatius; també els positius són instrumentalitzats pel poder per construir noves subjectivitats. Els missatges sobre la resiliència, el control, la maximització del valor del denominat capital humà, l’esforç i el sacrifici són ara els mantres que impregnen les nostres tasses de cafè matutí.