En la sessió introductòria plantejarem una sèrie de qüestions bàsiques per situar la seva obra i la seva empremta en la nostra cultura: Cervantes en torn al 1600; el procés de gestació de la novel·la; les principals interpretacions del Quixot; pervivència i actualitat de l’obra. Considerarem també la significació del pròleg i els versos preliminars, que el lector troba al principi de la novel·la, però que va ser l’últim que Cervantes va escriure.

Aquesta primera part de l’obra comprèn els capítols més coneguts pels lectors: la caracterització de l’hidalgo i la seva bogeria, la primera sortida, l’escrutini de la biblioteca, l’aventura dels molins, la del biscaí. En ells s’hi estableixen les regles del joc paròdico-còmic amb què la novel·la comença, les possibilitats del qual es multipliquen gràcies a la integració de Sancho en el relat.

Aquests capítols contenen alguns dels episodis millor travats, més memorables i divertits: l’aventura dels ramats, les peripècies que se succeeixen a la venda de Palomeque, la dels batans, la de l’elm de Mambrino. Els precedeix un interludi pastorívol de sabor tràgic, amb el que Cervantes torna a un gènere narratiu que havia cultivat en els seus orígens com a escriptor i que l’acompanyaria sempre.

Amb l’aventura de les galeres, Cervantes dona entrada a la seva particular interpretació de la picaresca i assenyala a més un canvi de rumb narratiu, que porta els protagonistes a internar-se en les profunditats de Sierra Morena. Allí adquireixen relleu altres personatges, i el joc entre literatura i vida es torna més complex, en permanent complicitat amb el lector.

Constitueixen el nucli d’aquesta secció dues històries extenses en què don Quijote i Sancho no tenen més paper que el d’espectadors: El curioso impertinente, una matisada variació sobre el tema de l’amistat i la temptació, i El capitán cautivo, relat novel·lesc travessat per l’experiència biogràfica de l’autor. Com a frontissa entre ambdós se situa el cèlebre discurs de les armes i les lletres.

Els afers de la venda culminen amb l’episodi del “baciyelmo”, fantàstic joc de perspectives, i amb l’encantament de don Quijote. En el camí de tornada a la vila, la conversa entre hidalgo i mossèn amb un canonge toledà fa explícites les idees cervantines sobre la literatura i sobre el pacte amb el lector que aquesta exigeix. La novel·la es tanca deixant oberta la possibilitat d’una continuació.