La supèrbia, l’avarícia, la luxúria, la ira, la gola, l’enveja i la mandra són les set passions de l’ànima que la tradició eclesiàstica ha fixat com a «pecats capitals». Independentment de la vigència o no de la idea de pecat en les nostres societats, són set passions molt arrelades en la psique humana. ¿Podem imaginar l’ésser humà sense elles? ¿El món seria millor si aquestes inclinacions no condicionessin les nostres actituds?

Des de les primeres obres de la tradició occidental fins a les més recents, els pecats capitals han sigut retratats en múltiples gèneres i a través de perspectives diverses. Una varietat que es farà present al llarg del curs, en el qual hi tindran cabuda les ramificacions literàries, artístiques, socials i polítiques d’aquestes passions. 

A través de set joves veus de l’assagística catalana elaborarem una reflexió polièdrica sobre l’ésser humà i la seva ambigua relació amb el mal i amb el perfeccionisme moral. No es tracta ni de reivindicar els pecats ni de condemnar-los, sinó d’utilitzar-los com a punt de partida per a una reflexió a fons sobre la condició humana.