“Ets el teu propi límit.” “Els únics límits que existeixen són dins teu.” La cultura occidental viu obsessionada amb el somni de l’(auto)superació, un paradigma que es vincula de manera directa al desenvolupament del capitalisme modern i al seu objectiu d’acumulació i creixement. Al mateix temps, ens sentim sobrepassats per l’últim límit: com a individus, el de la nostra pròpia finitud; com a col·lectiu, el de la destrucció del planeta i dels éssers vius que l'habitem. Com i per què hem arribat a pensar en els límits tal i com ho fem? Quin paper ha tingut aquesta idea en el desenvolupament de les societats modernes? Necessitem límits? Si és així, de quin tipus?

Aquestes són algunes de les qüestions que plantejarem en aquest curs, al llarg de tres sessions en què reclamarem, redefinirem i defensarem la noció de “límit” des d’àmbits com l’economia fins a l’ambientalisme. Dissociarem aquesta noció d’allò que en l’argot acadèmic denominem “maltusianisme”, un conjunt d’idees reflectides per Thomas Malthus en un assaig que es remunta al 1798 i que va assentar les bases teòriques de l’economia actual, donant lloc a un paradigma que ha arrelat profundament en la nostra manera de veure i viure al món.

En el marc de l’exposició del CCCB Mart: el mirall vermell, el cicle de seminaris «El límit» proposa aquest concepte com a noció des d’on repensar el paradigma de progrés, la condició de l’humà i la natura dins els límits materials del planeta Terra.