«Vaig llegir un assaig anomenat Escopim sobre Hegel perquè me n’intrigava el títol. El vaig llegir mentre l’Elsa dormia en el seu carruatge i la Dede, amb abric, bufanda i gorra de llana, parlava amb la seva nina en veu baixa. Em va impactar cada frase, cada paraula i, sobretot, l’audaç llibertat de pensament. Vaig subratllar amb força un munt de frases, vaig fer signes d’exclamació, traços verticals […] ¿Com és possible, em vaig preguntar, que una dona pensi així?» (L’amiga genial, Volum III. Una fuig, l’altra es queda).

En el tercer volum de la seva famosa saga, Elena Ferrante descriu d’aquesta manera l’impacte de llegir Carla Lonzi (1946-1982) i això mateix es proposa aquest curs, en analitzar amb detall la vida i l’obra d’aquesta pensadora italiana i la seva singular relació amb l’escriptura. Lonzi la va desenvolupar de maneres molt creatives, primer com a crítica d’art i després com a figura clau de la Rivolta Femminile. A diferència d’altres grups, en aquest col·lectiu l’alliberament de la dona no es va plantejar en termes socials ni d’ampliació de drets, sinó que va ser una qüestió simbòlica. Es tractava d’adquirir una consciència pròpia i, per tant, de canviar de llenguatge, tot i que abans es van haver de crear les condicions per fer-ho audible, i aquí entraria el magnetòfon. Gràcies a aquesta tecnologia Lonzi va poder inventar un espai relacional nou en diàleg amb els artistes, que més tard traslladaria al feminisme en entendre que era allà, i no en l’art contemporani, on es produiria un subjecte nou, «un nou subjecte imprevist».

Bibliografia recomanada:

Valdés, Andrea (2025). El verbo inflamado: una lectura en resonancia con Carla Lonzi.

Lonzi, Carla (2018). Escupamos sobre Hegel y otros escritos sobre liberación femenina. Madrid, Traficantes de Sueños.

Ferrante, Elena (2020). Las deudas del cuerpo. Las dos amigas (vol. 3). Barcelona, Lumen.

En altres llengües:

Lonzi, Carla (2024). Autoritratto. Accardi, Alviani, Castellani, Consagra, Fabro, Fontana, Kounellis, Nigro, Paolini, Pascali, Rotella, Scarpitta, Turcato, Twombly. Milà, Abscondita.

Lonzi, Carla (2024). Taci, anzi parla. Diario di una femminista 1972-1977. Milà, La Tartaruga.

Zapperi, Giovanna (2019). Carla Lonzi: un art de la vie. Dijon, Les Presses du Réel.

Zapperi, Giovanna; Ventrella, Francesco (eds.) (2022). Feminism and Art in Postwar Italy: The Legacy of Carla Lonzi. Londres, Bloomsbury Visual Arts.