Entrar en ressonància (Presencial)

Curs

Entrar en ressonància

Una aproximació a Carla Lonzi

Presencial
Dirigit per

A càrrec de

Descripció

«Vaig llegir un assaig anomenat Escopim sobre Hegel perquè me n’intrigava el títol. El vaig llegir mentre l’Elsa dormia en el seu carruatge i la Dede, amb abric, bufanda i gorra de llana, parlava amb la seva nina en veu baixa. Em va impactar cada frase, cada paraula i, sobretot, l’audaç llibertat de pensament. Vaig subratllar amb força un munt de frases, vaig fer signes d’exclamació, traços verticals […] ¿Com és possible, em vaig preguntar, que una dona pensi així?» (L’amiga genial, Volum III. Una fuig, l’altra es queda).

En el tercer volum de la seva famosa saga, Elena Ferrante descriu d’aquesta manera l’impacte de llegir Carla Lonzi (1946-1982) i això mateix es proposa aquest curs, en analitzar amb detall la vida i l’obra d’aquesta pensadora italiana i la seva singular relació amb l’escriptura. Lonzi la va desenvolupar de maneres molt creatives, primer com a crítica d’art i després com a figura clau de la Rivolta Femminile. A diferència d’altres grups, en aquest col·lectiu l’alliberament de la dona no es va plantejar en termes socials ni d’ampliació de drets, sinó que va ser una qüestió simbòlica. Es tractava d’adquirir una consciència pròpia i, per tant, de canviar de llenguatge, tot i que abans es van haver de crear les condicions per fer-ho audible, i aquí entraria el magnetòfon. Gràcies a aquesta tecnologia Lonzi va poder inventar un espai relacional nou en diàleg amb els artistes, que més tard traslladaria al feminisme en entendre que era allà, i no en l’art contemporani, on es produiria un subjecte nou, «un nou subjecte imprevist».


Bibliografia recomanada:

Valdés, Andrea (2025). El verbo inflamado: una lectura en resonancia con Carla Lonzi.

Lonzi, Carla (2018). Escupamos sobre Hegel y otros escritos sobre liberación femenina. Madrid, Traficantes de Sueños.

Ferrante, Elena (2020). Las deudas del cuerpo. Las dos amigas (vol. 3). Barcelona, Lumen.

 

En altres llengües:

Lonzi, Carla (2024). Autoritratto. Accardi, Alviani, Castellani, Consagra, Fabro, Fontana, Kounellis, Nigro, Paolini, Pascali, Rotella, Scarpitta, Turcato, Twombly. Milà, Abscondita.

Lonzi, Carla (2024). Taci, anzi parla. Diario di una femminista 1972-1977. Milà, La Tartaruga.

Zapperi, Giovanna (2019). Carla Lonzi: un art de la vie. Dijon, Les Presses du Réel.

Zapperi, Giovanna; Ventrella, Francesco (eds.) (2022). Feminism and Art in Postwar Italy: The Legacy of Carla Lonzi. Londres, Bloomsbury Visual Arts.

Data d'inici
17.11.2025
Data de fi
01.12.2025
Horari
De 18.30 a 20.00 h
Idioma
Castellà
Modalitat

Presencial. La inscripció també inclou l'accés als vídeos de les sessions en directe i en diferit (fins l'1 de març 2026). Informació pràctica sobre els cursos 2025-2026.

Lloc
Institut d'Humanitats de Barcelona - CCCB
Preu

General: 35 €
Amb descompte*: 25 €
*Estudiants, pensionistes, desocupats/des, més grans de 65 anys i amics/gues del CCCB.

Les persones que puguin gaudir d'un descompte hauran de presentar el document que l'acrediti el primer dia del curs o enviar-lo per email.

Sessions
dl. 17.11.2025

L’herència de l’art.

Andrea Valdés

Introducció al context històric i artístic de Carla Lonzi, a partir del seu llibre Autoritratto (1969), amb el qual va decidir abandonar la tasca com a crítica d’art i va anticipar moltes de les qüestions que va desenvolupar posteriorment en la seva lluita per l’emancipació sexual de les dones.

dl. 24.11.2025

Fer taula rasa.

Andrea Valdés

El feminisme de Lonzi va consistir a trencar amb el pensament dialèctic en creure que la dona no es definia per oposició a l’home, sinó en ressonància amb altres dones, i això ho va articular a través de grups d’autoconsciència i de la seva tasca editorial a Scritti di Rivolta Femminile. Dos projectes en els quals aprofundirem, basant-nos en algunes de les seves publicacions i en el material fotogràfic de Jacqueline Vodoz i Maria Grazia Chinese.

dl. 01.12.2025

Practicar la diferència.

En aquesta última sessió s’analitzaran les tensions entre art i feminisme portades al terreny domèstic, a partir de la relació de Lonzi amb la seva amiga i còmplice inicial, Carla Accardi, i amb Pietro Consagra, parella seva durant vint anys i amb qui va tenir una separació dialogada que va transcriure en un últim llibre, Vai pure (Pues vete, 1982).

Crèdits

Organitza
Institut d'Humanitats de Barcelona
Col·labora
Centre de Cultura  Contemporània de Barcelona
Amb el suport de

Ponents

Ponent

Escriptora i periodista. Ha publicat Distraídos venceremos. Usos y derivas en la escritura autobiográfica (Jekyll & Jill, 2019).

Ponent

Escriptora i periodista. Ha publicat Distraídos venceremos. Usos y derivas en la escritura autobiográfica (Jekyll & Jill, 2019).

L’Institut d’Humanitats es reserva el dret de canviar qualsevol aspecte particular de la programació si les circumstàncies l’hi obliguen.