Filosofia i mística en femení (Presencial)

Curs

Filosofia i mística en femení

D'Hildegarda de Bingen a Juliana Morell

Presencial
Dirigit per

A càrrec de

Descripció

Aquest curs planteja un recorregut singular per la tradició del pensament filosòfic femení, sempre oberta a d’altres sabers, en aquest cas especialment a la mística i la mistagògia. Al llarg de quatre sessions, ens endinsarem en els escrits i en l’imaginari d’algunes de les seves protagonistes: Hildegarda de Bingen (1098-1179), Herrada de Hohenbourg (c. 1125-c. 1196), Christine de Pizan (c. 1364-c. 1430) i Juliana Morell (1594-1653), inscrites en diversos territoris centreeuropeus en el període comprès entre la baixa edat mitjana i la primera modernitat. Tot partint tant del seu “desig de saber” intrínsec com les seves respectives reflexions sobre el coneixement, aprofundirem en l’obra de cadascuna d’elles, en diàleg amb les músiques i amb les nombroses imatges que sovint il·lustren didàcticament i místicament el seus escrits. Temes diversos d’epistemologia, gnoseologia, teologia, cosmologia, antropologia, ètica, estètica i filosofia de la música ens portaran a perfilar algunes qüestions centrals per entendre de quina manera han contribuït aquestes quatre grans dones a l’avenç de la cultura europea, en femení.

Data d'inici
05.06.2024
Data de fi
26.06.2024
Horari
De 18.30 a 20.00 h
Idioma
Català
Modalitat

Presencial. La inscripció també inclou l'accés als vídeos de les sessions en directe i en diferit (fins al 26 d'agost del 2024).  Informació pràctica sobre els cursos 2023-2024.

Lloc
Institut d'Humanitats de Barcelona - CCCB
Preu

General: 45 €
Amb descompte*: 30 €
*Estudiants, pensionistes, desocupats/des, més grans de 65 anys i amics/gues del CCCB.

Les persones que puguin gaudir d'un descompte hauran de presentar el document que l'acrediti el primer dia del curs o enviar-lo per email.

Arxius adjunts
Sessions
dc. 05.06.2024

Ètica i estètica a Hildegarda de Bingen.

Georgina Rabassó

Representant de l’alta cultura monàstica, la magistra renana compta amb un imaginari molt fructífer. Les “visions” inspirades per Déu li van atorgar una autoritat religiosa que va tenir un profund impacte en la societat del seu temps. D’entre els múltiples vessants del seu pensament, ens centrarem en la seva concepció de l’ésser humà, situat en una cruïlla de decisions amb les quals va donant forma al seu camí de vida. L’ànima estableix un diàleg dialèctic amb les forces del bé del mal i aprèn a beneficiar-se de la utilitas medicinal de la natura. La bellesa, afirma Hildegarda, és també un fàrmac.

dc. 12.06.2024

L'univers escolàstic d'Herrada de Hohenbourg.

Georgina Rabassó

Amb el seu llibre Hortus deliciarum o El jardí de les delícies, Herrada passa a la història com la primera editora coneguda d’una enciclopèdia llatina en època medieval. Aquesta magnífica obra – conservada només parcialment – és així mateix un tractat teològic que l’abadessa de Hohenbourg va elaborar com l’abella que construeix una bresca de mel per nodrir les ànimes de les seves filles. Viatjarem al cor del seu monestir, dedicat a santa Odila i ubicat en un paratge únic al capdamunt de la serralada dels Vosges alsacians, així com del seu llibre, fornit de textos i d’imatges precioses que tracten de la història de la humanitat.

dc. 19.06.2024

El vol celeste de Christine de Pizan.

Georgina Rabassó

A les portes del Renaixement, Christine és una de les primeres humanistes. No parla des del monestir ni per mitjà de l’autoritat divina, sinó a partir del “jo” (moi), una instància que mostra un nou emplaçament de la autoritat femenina. Tractarem sobre La ciutat de les dames i sobre El camí del llarg estudi, una mostra de literatura onírica, escrita en vers, en la qual emprèn un vol celeste de la mà de la sibil·la de Cumes. Observar la terra des dels cels, junt amb altres Dames, li permet de reflexionar i intentar pacificar el regne de França del seu temps.

dc. 26.06.2024

Juliana Morell: racionalisme i mística eròtica.

Georgina Rabassó

El nom de Juliana Morell es troba al Paranimf de la Universitat de Barcelona. Se la considera una representant del saber femení i, paradoxalment, no en sabem res sobre ella. Juliana va cercar a contracorrent d’un espai propi, entre el mon i el claustre, entre el temps i l’eternitat. Travessada per les contradiccions del barroc, el seu pensament flueix orgànicament entre el racionalisme cartesià i la mística teresiana. Va ser la primera doctora en filosofia de la història i va destacar en l’àmbit de la lògica i la retòrica. Actualment es pot visitar una exposició monogràfica sobre Juliana Morell al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes.

Crèdits

Organitza
Institut d'Humanitats de Barcelona
Col·labora
Centre de Cultura  Contemporània de Barcelona

Ponents

Ponent

Doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona.

Ponent

Doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona.

L’Institut d’Humanitats es reserva el dret de canviar qualsevol aspecte particular de la programació si les circumstàncies l’hi obliguen.