Guerra i capitalisme (Presencial)

Curs

Guerra i capitalisme

La destrucció com a fonament

Presencial
Dirigit per
Descripció

De la Il·líada a les xarxes digitals, la guerra travessa la història d’Occident. El segle XX, però, inaugura les guerres mundials, on per primera vegada es mobilitzen totes les forces productives i subjectives, des del treball a la ciència, passant per l’ordre legal o estètic. En una macabra filiació entre tècnica i capitalisme, s’aplica la lògica de la productivitat a la destrucció, s’acaba amb la distinció entre combatents i civils i s’inaugura l’època de les morts per milions. Avui, en el marc neoliberal contemporani, s’imposen les regressions democràtiques, els conflictes bèl·lics són cada cop més letals i ens sotmeten a l’amenaça constant de l’autodestrucció. ¿S’ha acabat el pacte de postguerra entre la democràcia i el capitalisme? Quin és el futur de la política?

Data d'inici
13.02.2025
Data de fi
06.03.2025
Horari
De 18.30 a 20.00 h
Idioma
Català
Castellà
Modalitat

Presencial. La inscripció també inclou l'accés als vídeos de les sessions en directe i en diferit (fins al 6 de maig del 2025). Informació pràctica sobre els cursos 2024-2025.

Lloc
Institut d'Humanitats de Barcelona - CCCB
Preu

General: 50 €
Amb descompte*: 35 €
*Estudiants, pensionistes, desocupats/des, més grans de 65 anys i amics/gues del CCCB.

Les persones que puguin gaudir d'un descompte hauran de presentar el document que l'acrediti el primer dia del curs o enviar-lo per email.

Sessions
dj. 13.02.2025

Modernitat i violència: afinitats electives.

Paula Kuffer

La modernitat, en el seu intent per deixar enrere déus i creences, ha esdevingut un nou mite que legitima el capitalisme com a promesa d'emancipació i progrés infinit. En aquest escenari, la guerra representa el màxim desenvolupament de la instrumentalització de la raó.

- Benjamin, W. (2017). “Capitalismo como religión”. En Walter Benjamin, Obras Libro VI. Abada.

- Harvey, D. (2004). El nuevo imperialismo. Akal.

- Lazzarato, M. (2017). Guerra y capitalismo: Deuda y poder en el horizonte neoliberal. Buenos Aires. Amorrortu.

 

dj. 20.02.2025

L’Estat democràtic i la indústria bèl·lica.

Àngel Ferrero

Malgrat els seus ideals democràtics, els governs occidentals són còmplices de l'expansió de la indústria armamentista. Formalment, els processos de producció i exportació d’armes es regulen sota criteris de transparència, però aquest sector genera conflictes entre els valors ètics i els beneficis econòmics que el legitimen.

- Ferrero, Àngel; Böröcz, József; Tulbure, Corina; Suso, Roger (2014). El último europeo: imperialismo, xenofobia y derecha radical en la Unión Europea (Oviedo: La Oveja Roja).

- Böröcz, József (2023). ‘War As An Instrument for Building Global Economic Inequality: A Research Note’. Eszmélet Special Issue Colonialism and Wars from Historical Perspective. 

 

dj. 27.02.2025

Capitalisme com a necropolítica.

Alicia Valdés

De quantes maneres podem morir en el capitalisme? Entre la mort simbòlica i la biològica, el capitalisme ofereix innovadors «malestars de la cultura» en què la pulsió de mort troba nous camins. Guerres comercials i militars es barregen amb un colonialisme arrelat al nostre interior i unes pautes de consum ferotges. Tot plegat genera un nou marc per a la necropolítica.

- Mbembe, A. (2020). Necropolítica. Melusina.

- Spivak, G. (2012). ¿Puede hablar el subalterno?

- Weil, S. (1998). Antígona. Persona y Derecho, 13-18.

 

dj. 06.03.2025

Construint pau: cap a una superació de la violència física i estructural.

Jordi Armadans

Les concepcions de pau (negativa i positiva) i de violència (física, estructural i cultural) són el punt de partida per a la reflexió sobre com construir condicions de justícia i pau en un context de creixents violències i desigualtats.

- Armandans, J. (2022). Pau. El valor de la vida als nostres dies. Ara llibres.

- Butler, J. (2019). Marcs de guerra. Quines vides plorem? ICIP i Angle editorial.

- Cortright, D. (2017). Buscadors de la veritat. Veus per la pau i la noviolència. ICIP i Angle editorial.

Crèdits

Organitza
Institut d'Humanitats de Barcelona
Col·labora
Centre de Cultura  Contemporània de Barcelona
Amb el suport de

Ponents

Ponent

Doctora en Humanitats per la UC3M, actualment té un contracte post doctoral Margarita Salas amb la UC3M a la Universitat de Barcelona, on forma par

Ponent

Ángel Ferrero i Brotons és un periodista i traductor català.

Ponent

Jordi Armadans Gil és politòleg i periodista.

Ponent

Doctora en Filosofia amb una tesi al voltant de la figura del testimoni i la representació de la història en W. Benjamin i W.G. Sebald.

Ponent

Doctora en Filosofia amb una tesi al voltant de la figura del testimoni i la representació de la història en W. Benjamin i W.G. Sebald.

L’Institut d’Humanitats es reserva el dret de canviar qualsevol aspecte particular de la programació si les circumstàncies l’hi obliguen.