Aquest curs proposa un recorregut històric a través de la literatura i el cinema utòpics i distòpics, explorant els escenaris urbans imaginats entre finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX. Mentre la història de l’arquitectura ha demostrat àmpliament haver reconegut la relació existent entre utopia i construcció de l’espai urbà, la distopia ha quedat generalment marginada. Tot i això, les obres distòpiques representen avui una eina fonamental de crítica del present i de comprensió de la ciutat contemporània.

Al llarg dels segles, la utopia ha estat el gènere literari encarregat de plasmar els somnis més ambiciosos dels reformadors socials. Una de les seves característiques fonamentals ha estat el seu «joc espacial», la seva capacitat per materialitzar aquests nous plantejaments socials i polítics en la forma de noves ciutats o en la projecció futura de les grans capitals occidentals. No obstant això, a partir del segle XX la ciutat sembla haver-se convertit en topos del desastre, en catalitzador de la por col·lectiva. Oblidada la utopia, és la «distopia», la seva deformació negativa, el gènere que millor representaa allò que ens depara el futur: règims totalitaris, ruïna mediambiental, conflictes geopolítics.

El curs analitzarà les propostes visionàries de Moises King i Hugh Ferriss, les ciutats del futur de Edward Bellamy, Jules Verne, Albert Robida i H.G.Wells, fins arribar a les anti-utopies del segle XX, Yevgueni Zamiatin, Aldous Huxley i George Orwell.