Aquesta lectura interpretativa i progressiva de la Divina comèdia —per grups de cants, en sessions mensuals al llarg de dos anys— es proposa explorar el text tot seguint les principals línies narratives, motius i personatges memorables que fan que el llibre sigui una immortal obra de poesia i un monument literari amb una potència expressiva i de pensament que resisteix magníficament el pas del temps. No només es tracta de poesia en el sentit estrictament formal  —els tercets encadenats de decasíl·labs—, sinó també d’un pensament que, en el més alt nivell filosòfic, travessa de manera genialment crítica i innovadora tots els camps del saber: la religió i la història, la societat i els costums, el llenguatge i la política, l’economia i l’art en les seves formes expressives concretes —la pintura i la música, per exemple, els llenguatges dels quals Dante coneixia a la perfecció. Ben ancorada en la societat i la cultura del seu temps —el final de l’edat mitjana—, aquesta obra és també una projecció de futur, en ser tan plena d’intuïcions visionàries, o profètiques; una obra que mostra, a la posteritat, és a dir a nosaltres, valors i utopies vigents. Poeta europeu com cap altre, i com cap altre coneixedor i hereu de la tradició antiga i medieval, Dante va intuir, quan començaven a forjar-se, els continguts de la civilització moderna, les seves virtuts i els seus conflictes, bo i projectant-los en la dimensió eterna i utòpica del més enllà cristià.

Les tres parts en què es divideix l’obra, Infern, Purgatori i Paradís, corresponen a tres paisatges físics —que el protagonista, en la ficció del poema, recorre físicament— i a tres dimensions espirituals en què els personatges —ànimes de difunts— prenen vida i realitat com en cap altre poema anterior. Per una genial paradoxa, Dante va descobrir, en la ficció novel·lesca de la transcendència, el sentit immanent del món i la manera de representar-lo. Com va ensenyar-nos un dels lectors més perspicaços de la Comèdia, Erich Auerbach, Dante va ser el primer a representar la realitat, i d’aquesta manera va formar, tot educant-lo, el públic de la literatura occidental. 

Bibliografia recomanada:

CAT. Dante Alighieri, Divina comèdia. Versió de Joan Francesc Mira. Edicions Proa, 2000.

CAST. Dante Alighieri, Divina comedia, 3 voll. Edició anotada bilingüe de R. Arqués Corominas, C. Cappuccio, C. Cattermole Ordoñez, R. Pinto, J. Varela-Portas de Orduña i E. Vilella Morató; traducció de R. Pinto. Akal, Madrid, 2021-22.