Les cares d'Agnès Varda (Presencial)

Curs

Les cares d'Agnès Varda

Aula Xcèntric
Presencial
Dirigit per
Descripció

A Agnès Varda li fascinaven el mar i Nantes, i explicava que “per viure només necessitava una càmera, un ordinador i un gat”. Diuen que els gats tenen set vides; ella en va tenir tres: la primera com a fotògrafa, la segona i més llarga, com a cineasta, la tercera com a “jove” artista visual. Des dels anys 50 no va deixar de reinventar i resignificar el món de les imatges amb un compromís i una passió inigualables. El seu treball ens convida a “voler veure”, però també a parar atenció i estimar la complexitat del món mitjançant una mirada insaciablement curiosa, reflexiva i tendra. Sempre va trobar formes alternatives d’habitar aquest món i, coherentment, va saber materialitzar-ne les seves impressions en formats no preestablerts, i amb un estil profundament personal.

Aquest curs demanaria nombroses sessions per abordar les mil i una cares d’Agnès Varda; però proposem tan sols algunes portes d’accés a uns quants temes recurrents que va forjar amb les seves petites mans: la subversió de les imatges de la maternitat, la fructífera relació entre la ficció i el documental, el diàleg entre l’atzar i l’escriptura més elaborada, el concepte d’autobiografia i la primera persona, i una petita aproximació a les pel·lícules realitzades a la seva Califòrnia.


Aquest curs s'emmarca en les activitats paral·leles a l'exposició del CCCB «Agnès Varda. Fotografiar, filmar, reciclar».

Data d'inici
15.10.2024
Data de fi
12.11.2024
Horari
De 18.30 a 20.00 h
Idioma
Català
Castellà
Modalitat

Presencial. La inscripció també inclou l'accés als vídeos de les sessions en directe i en diferit (fins al 12 de gener del 2025). Informació pràctica sobre els cursos 2024-2025.

Lloc
Institut d'Humanitats de Barcelona - CCCB
Preu

General: 55 €
Amb descompte*: 40 €
*Estudiants, pensionistes, desocupats/des, més grans de 65 anys i amics/gues del CCCB.

Les persones que puguin gaudir d'un descompte hauran de presentar el document que l'acrediti el primer dia del curs o enviar-lo per email.

La inscripció inclou l'entrada gratuïta a l'exposició «Agnès Varda. Fotografiar, filmar, reciclar» i a les  projeccions d'Xcèntric de la temporada 24-25 (subjecte a disponibilitat).

Sessions
dt. 15.10.2024

Llums i ombres californianes.

Garbiñe Ortega

Després de l’èxit d’Els paraigües de Cherbourg, el cineasta i marit d’Agnès Varda, Jacques Demy, va ser cridat per filmar a Los Angeles, Califòrnia. Varda el va acompanyar en la seva aventura americana i durant aquest temps, mentre “París bullia”, va filmar a la Costa Oest algunes de les pel·lícules més provocadores i peculiars de la seva filmografia: Uncle Yanco (1968), Black Panthers (1970), Lions Love (... and Lies) (1969) o Mur Murs (1981). L’última pel·lícula filmada a Los Angeles és Documenteur (1981), probablement una de les menys conegudes i més sorprenents de l’obra de Varda pels seus components autobiogràfics. En aquesta sessió, revisarem algunes d’aquestes pel·lícules d’una Califòrnia sense sol.

dt. 22.10.2024

Maternitats subversives. 

Katixa Agirre

Des del principi de la seva carrera, Agnès Varda es va animar a tractar un tema històricament marginat en tota esfera social i artística: el de la maternitat. I ho va fer com era propi en ella, des d’un lloc sorprenent, amb una perspectiva problemàtica i fins i tot subversiva. Tant que, quan es van estrenar, la crítica de l’època no va entendre la complexitat de pel·lícules com La felicitat (1965) o L’una canta, l’altra no (1977). Des de mares suïcides fins a dones que avorten sense remordiments, passant per mares que no dubten a tenir un afer amb un noi adolescent, les mares d’Agnès ens col·loquen sempre en una posició incòmoda, ja que les seves representacions maternals xoquen diametralment amb el mite matern, i parteixen d’emocions tan suposadament antimaternals com les ànsies de llibertat, el desig sexual i la ràbia feminista.

dt. 29.10.2024

L'atzar i l'elaboració.

Imma Merino

Les pel·lícules d’Agnès Varda sovint es composen d’elements heterogenis, en part trobats atzarosament, però sotmesos a una elaboració que passa per una ordenació precisa a través del muntatge sense, tanmateix, donar una impressió de rigidesa, sinó de fluïdesa. D’altra banda, sensible a la realitat, amb els seus imprevistos, Varda també va elaborar moltes imatges que corresponen a la posada en escena de les seves fantasies. D’aquí, el seu cinema entre l’atzar i l’elaboració, el realisme i l’onirisme, la naturalitat i l’artifici, el document i la ficció. Aquestes dualitats poden trobar-se a tota l’obra cinematogràfica de Varda, però s’exemplificarà amb fragments de La Pointe CourteL’Opéra-MouffeCléo de 5 à 7DocumenteurLes glaneurs et la glaneuse i Visages, villages.

dt. 05.11.2024

El muntatge i la performance en el cinema d’Agnès Varda.

Diana Toucedo

En la filmografia d’Agnès Varda el joc, l’experimentació, la mutabilitat, la impredictibilitat i la realitat tàcita de la vida s’entrellacen per generar pel·lícules que evoquen i exciten la força performativa del cinema. Les seves obres emanen i generen pensament, paraula i acció que ens arriben des de la seva dimensió repetible, encara que sembla que la vida succeeix una sola vegada.
Varda ens ofereix la reflexió mitjançant el muntatge, què veiem i com ens miren quan estem entre les seves imatges, així el seu cinema ens torna a llançar la pregunta de com podem tornar a posar-nos en moviment, en tensió entre el passat-present i futur.

dt. 12.11.2024

"És com si jo filmés el teu autoretrat": trobades entre autobiografia i (auto)retrat en el cinema de no-ficció d'Agnès Varda.

Paola Lagos Labbé

En aquesta sessió s’explorarà l’obra de no-ficció autorepresentacional que Agnès Varda va realitzar durant les dues últimes dècades de la seva vida, per analitzar les correspondències i tensions entre formes híbrides com l’assaig, l’autobiografia, el retrat i l’autoretrat. Sobretot a partir de l’ús de la càmera de vídeo digital que va inaugurar amb Les glaneurs et la glaneuse (Els espigoladors i l’espigoladora) (2000) —però amb clars antecedents en matèria de les relacions entre retrat i autoretrat que es remunten a Jane B. par Agnès V. (1988)—, la cineasta va performar una sèrie de relacions intersubjectives i trobades amb l’alteritat, un diàleg en què va desplegar un intercanvi de mirades: d’una banda, sobre si mateixa, sobre l’alteritat i sobre el cinema mateix; de l’altra, aquella que li torna quan s’emmiralla en una(es) altra(es) vida(es).

Crèdits

Organitza
Institut d'Humanitats de Barcelona
Centre de Cultura  Contemporània de Barcelona

Ponents

Ponent

Va estudiar el grau de cinema a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), en l’especialitat de muntatge, així com el Màster

Ponent

Editora i programadora. Vitoria-Gasteiz, 1981.

Ponent
Periodista i crítica de cinema. Llicenciada en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctora en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra.
Ponent

Vitoria-Gasteiz, 1981. Escriptora vasca i professora de Comunicació Audiovisual a l'Universitat del País Vasc.

Ponent

Paola Lagos Labbé és Màster en Documental creatiu, Doctora en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona i investigadora Post

Ponent

Editora i programadora. Vitoria-Gasteiz, 1981.

L’Institut d’Humanitats es reserva el dret de canviar qualsevol aspecte particular de la programació si les circumstàncies l’hi obliguen.