Després de 1945, i principalment en el camp intel·lectual francès, es va iniciar un debat sobre les possibilitats de la literatura que va ocupar el centre de l’arena política gairebé fins al 1980. Sartre, Blanchot, Barthes, Foucault, Kristeva i Derrida, des de diferents perspectives, van considerar que la literatura era el que mereixia ser pensat com a subversió dels discursos hegemònics i foradament del feixisme del llenguatge. En aquesta sessió farem un recorregut pels conceptes d’escriptura i discurs en alguns d’aquests pensadors, analitzarem el pas de la teoria literària com a disciplina a contradiscurs al voltant de Maig del 68  i, per acabar, reflexionarem sobre el seu llegat avui.

L'energia de Pasolini recorre totes les seves lletres, tots els seus escrits, totes les seves reflexions. La que referix al feixisme no és l'excepció. Podríem dir que és una de les que més s'escolta en la seva obra, fins i tot com a soroll de fons. El poeta de les cendres no sols va ser tocat, directament, pel feixisme de l'Europa de la Segona Guerra Mundial sinó també pel que ell mateix va anomenar “nou feixisme” i que, avui dia, s’entreteixeix no sols amb el vell, sinó amb el conformisme del subjecte contemporani, amb l'homogeneïtzació i amb el consum com a punt nodal, acèfal, de la civilització. En aquesta sessió visitarem textos de Cartes Luteranes i d'Escrits Corsaris, sobretot, però també una de les seves entrevistes i passatges de pel·lícules, amb tal de discutir com va fer servir la literatura en la seva lluita contra el feixisme.

El Jardí (2020) de Lluïsa Cunillé i Salamandra (2004) de Josep M. Benet i Jornet són dues obres de teatre que concentren els seus arguments en les pors dels individus. En aquesta sessió ens preguntarem, amb els autors, si la resposta al feixisme passa per problematitzar la idea de reconeixement amb l’altre. 

A El refugi del temps, Georgi Gospodinov examina una de les dominants del nostre temps; la nostàlgia, agafada, però, des del perill que suposa convertir-la en refugi i llegida com la retòrica d’una edat d’or imaginària.

Tot i que pugui semblar que l’autoritarisme s’ha instal·lat als Estats Units amb la irrupció de Trump, la preocupació de certs autors com George Saunders, A.M Homes o Chuck Palahniuk ve de lluny. Com ha intentat reflectir la literatura nord-americana aquest gir supremacista?