Memòria de Barcelona (Online)

Curs

Memòria de Barcelona

Narratives de la ciutat

Online
Dirigit per
Descripció

La complexitat creixent de les nostres societats s'expressa, sobretot, a les grans ciutats, espai de confluència i de visualització del conflicte. A Barcelona, el debat sobre el model de ciutat i el seu rol en un context canviant, s'ha intensificat en els darrers anys, deixant enrere el consens que s'havia generat amb la reconstrucció democràtica de la ciutat i el projecte olímpic. El creixement de la desigualtat, la precarització de la vida social i la terciarització associada al boom turístic són elements clau d'aquest debat, on hauria de tenir un paper important la memòria que la ciutat ha construït d'ella mateixa.

Així, aquest curs es proposa indagar quina imatge de si mateixa ha generat Barcelona en els darrers cent anys. Un exercici de memòria, en absolut nostàlgic, que pretén contribuir a esclarir el present.

 

Data d'inici
29.09.2022
Data de fi
03.11.2022
Horari
18.30 - 20.00
Idioma
Català
Modalitat

Online. Els vídeos estaran disponibles fins al 8 de gener de 2023. Informació pràctica sobre els cursos 2022-2023.

Lloc
Institut d'Humanitats de Barcelona - CCCB
Preu

General: 60 €
Amb descompte*: 45 €
*Estudiants, pensionistes, desocupats/des, més grans de 65 anys, amics/gues del CCCB i subscriptors/es de L'Avenç (amb cupó de descompte). 

Les persones que puguin gaudir d'un descompte hauran d'enviar abans de l'inici del curs una còpia del document que l'acrediti a [email protected]

 

Després de matricular-te, registra’t al web per accedir als vídeos. 

Sessions
dj. 29.09.2022

De la 'rosa de foc' a la 'ciutat princesa': la ciutat revoltada

Josep M. Muñoz

La Barcelona contemporània ha estat indissolublement associada al malestar social i polític generat per una ciutat singularment industrial, privada de poder polític, i que s'ha expressat a través d'una conflictivitat que ha assolit, en alguns moments, un caràcter emblemàtic, definitori de la ciutat mateixa.

dj. 06.10.2022

Més enllà del Pijoaparte. La ciutat dels marges

Ferran Muñoz Jofre

Amb posterioritat a la Guerra Civil, la novel·la sobre Barcelona va experimentar una mutació, d'acord amb la sociologia canviant de la ciutat, i va posar el focus en els marges de la ciutat o, si es vol, en la ciutat dels marges. Mentre algunes narratives feien èmfasi en la divisió entre 'xarnegos' i 'burgesos catalans', d'altres han intentat explorar, i propugnar, models convivencials i d'arrelament.

dj. 20.10.2022

Si aquests carrers fossin seus: la irrupció del turisme

Stefanie Kremser

Un dels grans canvis experimentats per la Barcelona postolímpica ha estat l'arribada d'un turisme massiu, provinent d'arreu, que ha canviat la fesomia de la ciutat i la imatge que té d'ella mateixa, però que ha suscitat sobretot una problemàtica nova, associada a la gentrificació del centre urbà, al canvi d'ús de l'espai públic i al risc de fer desaparèixer formes de vida pròpies dels barris.

dj. 27.10.2022

Distopies: d'Aiguafang a La noche fenomenal passant per El dia del cérvol

Margarida Casacuberta

En els últims anys, en què s'ha arribat a qualificar Barcelona de 'ciutat morta', la distopia —és a dir, la concepció més o menys imaginària d’una societat organitzada d’una manera opressiva o totalitària— ha fet la seva irrupció en la narrativa catalana, de la mà d'autors com Joan-Lluís Lluís, Marina Espasa o Javier Pérez Andújar, entre altres.

dj. 03.11.2022

Passejos i passatges: la Barcelona pandèmica

Simona Skrabec

La irrupció, tan imprevista com anunciada, de la pandèmia del coronavirus va comportar una experiència social insòlita, en què la ciutat oberta i cosmopolita va retornar, per uns instants, a la reclusió pròpia de les ciutats medievals assetjades per la pesta. La ciutat aturada, la ciutat deserta, sense cotxes ni gent pel carrer, amb la gent tancada a casa, pot donar lloc també a una redescoberta de la ciutat i els seus marges.

Credits

Organitza
Institut d'Humanitats de Barcelona
Col·labora
Centre de Cultura  Contemporània de Barcelona

Ponents

Ponent

És graduat en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Pompeu Fabra i Màster en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada p

Ponent

És historiador, editor i director de la revista L’Avenç des de l’any 1999. Es va doctorar en històri

Ponent

Professora i investigadora en Literatura contemporània a la Universitat de Girona.

Ponent

Nascuda a Ljubljana (Eslovènia) el 1968, Simona Škrabec és escriptora i traductora.

Ponent

És novel·lista i guionista.

Ponent

És historiador, editor i director de la revista L’Avenç des de l’any 1999. Es va doctorar en històri

L’Institut d’Humanitats es reserva el dret de canviar qualsevol aspecte particular de la programació si les circumstàncies l’hi obliguen.