Més enllà del cànon (Presencial)

Curs

Més enllà del cànon

Altres històries del cinema experimental

Aula Xcèntric
Presencial
Descripció

A partir de quins criteris s’ha construït el cànon del cinema? Quines obres n’han quedat al marge? Durant molt de temps, la història del cinema experimental i d’avantguarda ha reproduït en gran mesura les relacions de dominació econòmica i política que regeixen les nostres vides (gènere, classe, raça i nació). És només des de fa relativament poc que s’estan escrivint altres històries que inclouen temes, veus i territoris tradicionalment ignorats. En la tretzena edició de l’Aula Xcèntric obrirem un espai crític per tal de, per una banda, examinar les polítiques del cànon del cinema experimental i preguntar-nos què ha determinat que projectem, veiem i estudiem certes obres en detriment d’altres. Per altra banda, desplaçarem el focus cap als marges d’aquest cànon, com el cinema fet per dones, el produït a Àfrica o al Pacífic asiàtic, o pel·lícules anònimes, amb l’objectiu de qüestionar els preceptes sobre els quals s’assenten les històries del cinema tradicionals.

Add to Calendar 2020-10-27 01:00:00 2020-12-03 01:00:00 Més enllà del cànon (Presencial): Altres històries del cinema experimental A partir de quins criteris s’ha construït el cànon del cinema? Quines obres n’han quedat al marge? Durant molt de temps, la història del cinema experimental i d’avantguarda ha reproduït en gran mesura les relacions de dominació econòmica i política que regeixen les nostres vides (gènere, classe, raça i nació). És només des de fa relativament poc que s’estan escrivint altres històries que inclouen temes, veus i territoris tradicionalment ignorats. En la tretzena edició de l’Aula Xcèntric obrirem un espai crític per tal de, per una banda, examinar les polítiques del cànon del cinema experimental i preguntar-nos què ha determinat que projectem, veiem i estudiem certes obres en detriment d’altres. Per altra banda, desplaçarem el focus cap als marges d’aquest cànon, com el cinema fet per dones, el produït a Àfrica o al Pacífic asiàtic, o pel·lícules anònimes, amb l’objectiu de qüestionar els preceptes sobre els quals s’assenten les històries del cinema tradicionals. Institut d'Humanitats de Barcelona - CCCB Institut d'Humanitats de Barcelona [email protected] Europe/Madrid public
Data d'inici
27.10.2020
Data de fi
03.12.2020
Horari
18.30 - 20.00
Idioma
Castellà
Modalitat

Presencial. 

Lloc
Institut d'Humanitats de Barcelona - CCCB
Preu

General: 70 €
Amb descompte*: 55 €
*Estudiants, pensionistes, desocupats/des, més grans de 65 anys i amics/gues del CCCB.
Les persones que puguin gaudir d'un descompte hauran de presentar el document que l'acrediti el primer dia del curs o enviar-lo per email.

La matrícula inclou l'entrada gratuïta a totes les projeccions de la pròxima temporada d'Xcèntric, el cinema del CCCB, que tindrà lloc entre els mesos de gener i abril de 2021.

Informació important sobre els cursos de tardor de 2020

Arxius adjunts
Full de mà160.9 KB
Sessions
dt. 27.10.2020

Enderrocar estàtues. Pensant una contrahistòria del cinema experimental

Érik Bullot

Si es tracta d’escriure una contrahistòria del cinema, és indubtablement necessari deconstruir els conceptes del cinema mateix que van conformar aquesta història. Pensar el cinema fora del seu marc tradicional, tècnic i cultural, ens convida a una història virtual, sovint contra fàctica, segons un principi d’inversió temporal, com un anagrama. És necessari renunciar a qualsevol història autònoma del mitjà basada en un desenvolupament orgànic (naixement, infància, maduresa, vellesa) o continuïtat tecnològica (un nou mitjà reemplaça l’anterior) per a afavorir els passatges, les contigüitats, la supervivència i el retorn de formes i tècniques, el diàleg amb altres disciplines, inclòs l’art. Inventar nous marcs narratius ens permetrà descobrir nous objectes artístics oblidats o amagats, i escriure una història carnavalesca del cinema on es creuin memòria, inversió i destrucció.

dt. 03.11.2020

Explicar la història (del cinema) de les dones. Alumnes de Direcció a la Escuela Oficial de Cinematografía

Sonia García López

A causa de la seva marginació històrica a la indústria i a la cultura cinematogràfiques, la història (del cinema) de dones tendeix a ser fragmentària, plena de buits i, en moltes ocasions, aparentment incoherent quan tracta d’assimilar-se als pressupostos patriarcals des dels quals es defineixen les obres d’art, les pel·lícules i els oficis del cinema. En aquest context, els exercicis cinematogràfics realitzats per les alumnes de direcció de la Escuela Oficial de Cinematografía (1947-1976) ens descobreixen una part de la historia del cinema espanyol que no ha estat explicada; recuperar-la suposa qüestionar els preceptes sobre els quals s’assenten els cànons i les històries del cinema tradicionals, basades en criteris industrials, estètics i autorals, i fonamentades sobre narratives d’èxit constituïdes per grans fites i noms il·lustres. En aquesta sessió es posarà de manifest la importància d’aquestes pràctiques per a l’escriptura d’històries alternatives i no patriarcals del cinema.

dt. 10.11.2020

We, Ourselves and Us. L’Essential Cinema i les seves conseqüències

Albert Alcoz

L’Essential Cinema va ser una operació estratègica que va contribuir a legitimar definitivament el cinema d’avantguarda nordamericà. Aquest ampli llistat de més de 300 títols, configurat el 1970 per un selecte grup d’especialistes entre els quals es trobaven Peter Kubelka, P. Adams Sitney i Jonas Mekas, prometia el més representatiu de l’ “Art del cinema” realitzat fins aquell moment, i estava destinat a projectar-se anualment a l’Anthology Film Archives de Nova York. Però la selecció no estava exempta de polèmica: assentava les pràctiques fílmiques experimentals realitzades als Estats Units durant els anys seixanta deixant de banda el cinema fet per dones o minories racials com les cinematografies no occidentals. Avui en dia la seva influència és indubtable; la seva revisió, necessària.

dt. 17.11.2020

Cinemes africans i la seva diàspora: ampliant el cànon des de la imaginació radical negra

Beatriz Leal

La producció audiovisual africana i la seva diàspora ha estat relegada als marges del cinema avantguardista i experimental des dels seus orígens per la incomprensió de crítics i estudiosos occidentals. Als obstacles en la producció, distribució i recepció derivats del sistema del capitalisme racial d’arrel colonial, aquests creadors oposen obres que, amb la seva opacitat, subversió del llenguatge i ús irreverent d’elements sonors expandeixen els límits del canon universal i africanitzen l’espectador. Els autors que analitzarem ofereixen un paradigma analític alternatiu que s’ubica dins de la tradició radical negra. Aquesta tradició d’artistes, filòsofs i activistes es caracteritza, en paraules de Fred Moten, “per la seva prioritat ontològica i històrica de resistència al poder i oposició a la subordinació”. Des de l’animació a l’assaig multipantalla, passant per propostes experimentals d’alta càrrega intertextual i complexitat discursiva i formal, proposem un viatge audiovisual experimental que “replica el poder, la bellesa i l’alienació de la música negra” (Arthur Jafa).

dt. 24.11.2020

Micropolítiques i canonicitat en l’avantguarda fílmica: minories i militàncies

Juan Antonio Suárez

Aquesta intervenció aplicarà el concepte de “formació cultural” de Raymond Williams i l’anàlisi de Robert B. Ray a l’articulació dels moviments d’avantguarda per explorar la conformació de les principals genealogies als estudis de l’avantguarda fílmica. Com casos d’estudi que il·lustraran les polítiques del cànon, i la fortuna d’allò que queda als seus marges, explorarem la recepció crítica de diverses formacions marginals: les cineastes en l’avantguarda estatunidenca dels anys 1950 i 1960 (especialment Marie Menken i Storm de Hirsch), el cinema militant relacionat amb la SIDA als anys 1980 i 1990, i l’avantguarda feminista al Regne Unit (especialment en el cas de Sandra Lahire) en les últimes dècades del segle vint. Tots són exemples de com l’entrada (i la sortida) al cànon d’avantguarda, justificada habitualment en relació amb criteris estètics i conceptuals, respon amb major freqüència a la micropolítica d’aliances, relacions personals, identificacions i equilibris de poder que travessen les institucions artístiques.

dt. 01.12.2020

Artefactes oblidats. Incisions a l’arxiu fílmic infinit

Celeste Araújo

Aquesta xerrada se centrarà en les anomenades “pel·lícules orfenes”, un terme que va sorgir als anys noranta en l’àmbit dels arxius cinematogràfics per a designar el metratge abandonat i que posteriorment es va expandir fins abastar també el cinema domèstic, pel·lícules industrials, científiques i educatives, films etnogràfics, noticiaris, publicitat, pel·lícules inconcluses, experimentals o fragments del cinema primitiu, entre moltes altres peces efímeres. Es tracta d’un conjunt d’artefactes que, en situar-se fora dels límits intencionals de l’art, es configuren com camps no identificats, camins no recorreguts ni per crítics ni per acadèmics. Un corrent insondable que travessa el cinema i pertorba el seu corpus habitual, constituït a penes per una fracció insignificant de la totalitat de l’arxiu fílmic infinit. Intentarem traçar algunes de les seves històries, i per a això, a més de les eines pròpies dels historiadors, emprarem útils d’arqueòlegs i arxivistes.

dj. 03.12.2020

Cinema experimental i expansió artística a Taiwan i el Pacífic asiàtic

Esperanza Collado

El cinema expandit suposa un camp escorredís i fora del canon, en tant la seva efemeritat desafia els vells formats de l’economia artística basats en l’arxiu, la documentació, el màrqueting i la col·lecció. En aquesta sessió s’hi exposaran les troballes realitzades durant la recent estada d’investigació de Collado a Taiwan, amb l’objectiu de rastrejar i analitzar críticament obres d’art històriques i contemporànies creades a l’àrea del Pacífic asiàtic i vinculades amb aquest tipus de pràctiques. Ens centrarem especialment en aquelles que exploren i exploten un dels components genètics del cinema des dels seus orígens: el de l’acció en viu o performance. S’hi abordarà, entre altres, els treballs d’artistes i cineastes com Huang Hua Cheng, Tehching Hsieh, Jun'ichi Okuyama, Au Sow Yee, Hang Jun Lee i Takashi Makino.

Crèdits

Organitza
Institut d'Humanitats de Barcelona
Col·labora
Centre de Cultura  Contemporània de Barcelona

Ponents

Ponent
Cineasta, escriptor, professor i programador de cinema experimental i videocreació.
Ponent

Beatriz Leal Riesco és investigadora, docent, crítica i comissària especialitzada en art i cinema contemporanis africans i de la diàspora.

Ponent

(Braga, 1979) Investigadora i programadora de cinema.

Ponent

Érik Bullot és cineasta i teòric. Va estudiar a l'Escola Nacional de Fotografia d'Arlés i a l'IDHEC de París.

Ponent

Esperanza Collado és artista-investigadora.

Ponent
Ensenya Literatura nord-americana a la Universitat de Múrcia. És doctor en Literatura comparada per la Indiana University i ha estat professor convidat al Departament d’Estudis de Cinema a la New York University.
Ponent

Sonia García López és doctora per la Universitat de València i professora en el grau bilingüe de Comunicació Audiovisual de la Universitat Carles I

Ponent
Doctora en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València, on també va impartir classes de cinema i comunicació. La seva tesis doctoral tractava qüestions de representació de gènere i etnicitat.

L’Institut d’Humanitats es reserva el dret de canviar qualsevol aspecte particular de la programació si les circumstàncies l’hi obliguen.