Aquest curs pretén qüestionar les il·lusions de l'anomenat art de caminar i, en particular, de caminar «a l'aire lliure». 

Començarem qüestionant la moda actual del passeig, posant-la en context i en relació amb altres mercantilitzacions de les pràctiques de la vida quotidiana. Analitzarem el desig i la necessitat de fugir al camp i sobretot a zones verdes urbanes, espais com jardins i parcs entesos no només com a àmbits d'evasió personal sinó també com a camps d'entreteniment i entrenament social. També examinarem l’escapisme de l'ecologia popular, la verdificació de l’ètica i de la política, i les trampes del paisatgisme i l'urbanisme contemporanis. Adoptarem un enfocament de la psicogeografia que s'allunya de la figura del passejant distant i elegant, el flâneur, i vindica un caminant més assetjat i perplex, un perseguidor de no se sap què, propens al disbarat i al deliri, però agitat i concernit socialment. Que ningú no s'amoïni: també parlarem del llegat dels surrealistes i de Debord, i d’alguns neosituacionistes.