Reformulant Dalí (Presencial)

Curs

Reformulant Dalí

Pensament, ciència i creació

Presencial
Dirigit per
Descripció

Des de ben jove, i fins al final dels seus dies, Salvador Dalí (1904-1989) va viure fascinat pels esdeveniments científics i tecnològics que van revolucionar el segle XX. Des de la física quàntica i la teoria de la relativitat fins a la psicoanàlisi de Freud, passant per la genètica i el descobriment de l’ADN, l’artista va construir la seva obra i el seu pensament amb una obsessió per integrar-hi les noves teories i coneixements. Dalí, que es definia com una “màquina de pensar”, ambicionava copsar la realitat en totes les seves dimensions. Amb aquest afany de saber, va ser capaç d’anticipar-se al seu temps amb idees genuïnes sobre computació, digitalització de l’art o cultura de masses.

A través de veus expertes en diverses disciplines científiques i artístiques, aquest curs ens acostarà a l’obra del més gran exponent del surrealisme per actualitzar el pensament dalinià d’acord amb els reptes del món contemporani.

 

Aquest curs s'ha organitzat juntament amb la Fundació Gala-Salvador Dalí.

Data d'inici
29.01.2024
Data de fi
11.03.2024
Horari
De 18.30 a 20.00 h
Idioma
Català
Castellà
Modalitat

Presencial. La inscripció també inclou l'accés als vídeos de les sessions en directe i en diferit (fins al 31 de maig del 2024).

Lloc
Institut d'Humanitats de Barcelona - CCCB
Preu

General: 70 €
Amb descompte*: 55 €
*Estudiants, pensionistes, desocupats/des, més grans de 65 anys, amics/gues del CCCB, amics/gues dels Museus Dalí (mitjançant cupó de descompte).

Les persones que puguin gaudir d'un descompte hauran de presentar el document que l'acrediti el primer dia del curs o enviar-lo per email.

Imatge: Estudi per a 'Leda Atòmica', 1947 © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, VEGAP, Barcelona, 2023.

Arxius adjunts
Sessions
dl. 29.01.2024

Dalí místic.

Victoria Cirlot

Dalí busca la comprensió del món a través de la ciència, però també de la religió i el misticisme. Des del seu retorn a Europa el 1948, aquesta recerca legitima el nou gir artístic de la seva pintura que, prenent com a base les qüestions científiques que més l’interessen, s’aproxima a temes religiosos inspirats en els artistes renaixentistes que més admira, com ara Rafael. El seu desig és convertir-se en un clàssic, un clàssic que vol assolir transcendència i que utilitza termes científics com la dualitat ona-corpuscle, o la desintegració i la integració de la matèria, per incorporar-los al seu nou discurs artístic. Una operació, com ell mateix reconeix, amb la qual Dalí es vol presentar al gran públic com el salvador de la pintura moderna.

dl. 05.02.2024

Dalí, la màquina de pensar.

Anna Pou van den Bossche

Dalí afirma que la seva inspiració ve de la ciència i des de ben jove es sent fascinat per la tecnologia i el maquinisme. La seva relació amb la cibernètica, desconeguda fins avui, és cabdal per entendre els darrers vint anys de la producció daliniana. Llegeix i interpreta Norbert Wiener (fundador de la disciplina), per elaborar una nova visió de l’home i del futur, molt propera al transhumanisme. Col·labora amb informàtics i artistes digitals aplicant tècniques computacionals a les seves obres, i imagina la realitat virtual. Afirma amb rotunditat que el futur de l’art serà digital, incorporant xips i píxels a la seva obra. Compara el seu cervell amb un ordinador, definint-lo com una “màquina de pensar” i relacionant-lo amb les teories de Ramon Llull, patró dels informàtics. S’inspira en aquest concepte, fins ara molt poc investigat, per dissenyar el seu Teatre Museu.

dl. 12.02.2024

La ciència abans de la ciència.

Estrella de Diego

D’ençà que la revista Nature publica el 1953 el treball de Watson i Crick sobre el descobriment de l’estructura de l’ADN, la importància d’aquesta molècula transcendeix l’àmbit científic i passa a ser de domini públic. Dalí no és aliè a aquest fenomen, que esdevé un dels temes més recurrents tant en la seva iconografia com en els seus escrits. En el segle XXI la genètica i les seves possibilitats continuen sent objecte de controvèrsia que afecta tant a científics, polítics, pensadors... com, de fet, a tota la societat i, naturalment, als artistes.  Quines són les repercussions actuals d’aquest descobriment?

dl. 26.02.2024

Formes de llegir la realitat. 

Joan Fontcuberta

Dalí sent, ja des de la seva infància, passió pels efectes relacionats amb la visió. En plena època surrealista, crea el mètode paranoicocrític de interpretació de la realitat, on desenvolupa el seu concepte de doble imatge o imatge invisible. Una imatge que, sense alterar cap dels elements que la conformen, ni figuratiu ni anatòmic, pot ser, per un simple estímul de la nostra voluntat, un altre objecte completament diferent del primer representat per l'artista. De tal manera que una obra pot tenir múltiples lectures, totes elles vàlides. En un moment com l’actual, en què realitat i ficció es confonen de forma voluntària o no, nosaltres, espectadors, ens podem preguntar: què és la realitat? Què representa? Què significa?

dl. 04.03.2024

Els camins cap a la intel·ligència artificial.

Carme Torras

La relació dels moviments d’avantguarda amb el maquinisme i la utilització de l’objecte mecànic és generalitzada al tombant del segle XX. Dalí afirma que el maquinisme ha revolucionat el món i que es tracta del canvi més profund que ha conegut la humanitat. L’artista, que el 1973 presenta l’obra Princesa cibernètica, connecta novament amb la tecnologia, en aquest cas amb la cibernètica, de la qual ja en parla en 1962. ¿Què hauria pensat de les transformacions que contemplaríem durant els segles XX i XXI, un temps en què el món mecanitzat ha donat pas a un món digital, amb robots i intel·ligència artificial, amb NFTS i metaversos? Aquests canvis han alterat les nostres vides i ens plantegen noves preguntes.

dl. 11.03.2024

Repensar la història de l’art amb Dalí.

Tessel M. Bauduin

Des dels prerafaelites britànics del segle XIX fins al pintor holandès del Segle d’Or Vermeer o el florentí del segle XV Paolo Uccello, Dalí va mostrar una gran predilecció pels artistes i moviments europeus que el van precedir. Aquest interès va influir en la seva tècnica, bo i conduint-lo a una fase de gran meticulositat i d’estil renaixentista. Les seves obres van tenir un impacte considerable en els surrealistes posteriors de tot el món. Aquesta conferència analitzarà, entre altres temes, la història de l’art a través dels ulls de Dalí i l’art històric que hi ha en la seva obra. Parlarem del lloc que ocupa l’artista en el panteó del surrealisme contemporani global i la manera com se’l mira l’art convencional.

Conferència en col·laboració amb CCCB Debats.

Crèdits

Organitza
Institut d'Humanitats de Barcelona
Col·labora
Centre de Cultura  Contemporània de Barcelona

Ponents

Ponent

Professora d’Història de l’Art i Humanitats Digitals a la Universitat Internacional de Catalunya i de Teoria de l'Art a l'Escola Massana.

Ponent

Llicenciada en matemàtiques, doctora en informàtica i professora d’investigació a l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC), on di

Ponent

Escriptora, investigadora i catedràtica de la Universitat Complutense de Madrid.

Ponent

Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955) és artista, assagista, crític i promotor d’art especialitzat en fotografia.

Ponent

Historiadora de l’art i la cultura amb una preferència pel transhistoric.

Ponent
Catedràtica de filologia romànica a la Facultat d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, ​​i Directora de l'Institut Universitari de Cultura en aquesta Universitat.
Ponent

Sotsdirectora de l’Àrea de Col·leccions i Exposicions de la Fundació Gala-Salvador Dalí de Figueres.

Ponent

Directora dels Museus Dalí i del Centre d’Estudis Dalinians de la Fundació Gala-Salvador Dalí.

L’Institut d’Humanitats es reserva el dret de canviar qualsevol aspecte particular de la programació si les circumstàncies l’hi obliguen.