En aquesta sessió tractarem els tipus de riure i bromes, examinant les bases antropològiques, sociològiques i fenomenològiques del riure. A partir de la concepció existencial doble de la naturalesa humana proposada per Helmut Plessner, ens endinsarem en l'experiència del riure.

Prenent com punt de partida el dictum «Qui té el riure de la seva banda no necessita proves» (Theodor Adorno, Minima Moralia), tractarem les patologies del riure en relació amb el fenomen actual de la carnavalització de la política. En aquest context, examinarem exemples extrets de la literatura (per exemple, el projecte literari de Michel Houellebecq que va des d’Ampliació del camp de la batalla fins a Anihilació) i de la realitat a partir d’alguns líders polítics dels EUA, d’Itàlia o de Filipines.

De quina manera el riure pot desencadenar canvis en termes ètics, espirituals i polítics? En aquesta sessió examinarem exemples de diferents tradicions, ja siguin espirituals (taoisme, judaisme, cristianisme) o literàries (el bufó de Shakespeare), així com casos filosòfics i polítics actuals que conceben el riure com una forma de resistència al poder i una crida a la transformació de la quotidianitat i les relacions socials.