En aquesta sessió ens aproximarem a la vida i al pensament de Simone Weil, posant èmfasi en les idees principals que motivaren la seva activitat i reflexió política.

En aquesta sessió analitzarem la concepció weiliana del «treball» per comprendre la seva importància política i epistemològica, i la relacionarem amb altres conceptes centrals del seu pensament com són la percepció, l’atenció, l’hàbit o la necessitat. Finalment, presentarem l’obra que sintetitza una primera etapa del pensament de Weil, les Reflexions sobre les causes de la llibertat i de l’opressió social, de 1934.

Com va influir l’experiència com a obrera en diverses fàbriques (des de desembre de 1934 fins a l’agost de 1935) en el pensament de Simone Weil? D’una banda, l’experiència li va permetre identificar factors concrets d’opressió que quedaven fora de l’esquema marxista, i de l’altra, l’opressió viscuda li va permetre conceptualitzar la desgràcia com a realitat essencial de la condició humana. La radicalitat d’aquesta experiència va fer que Weil acceptés progressivament l’existència de la dimensió sobrenatural, que fins aleshores no havia considerat.

Weil va analitzar la situació a Alemanya durant l’ascens del nazisme i va proposar analogies entre la política hitleriana, la Roma Imperial, l’Església medieval i l’Estat modern. En aquesta sessió estudiarem la concepció weiliana del totalitarisme, destacarem àmbits socials que, segons Weil, tenen trets totalitaris, i exposarem la filosofia de la història que el sustenta. Finalment, parlarem d’algunes qüestions centrals de l’anàlisi weiliana com són el concepte de força, la despersonalització de l’individu i el pes aclaparador del col·lectiu

En els escrits de maduresa que Weil elaborà durant la seva etapa a Marsella, Nova York i Londres, es concreta l’articulació entre les dimensions política i espiritual del seu pensament. La filòsofa aconsegueix conciliar l’exigència d’actuar políticament per combatre la injustícia amb la necessitat de deixar-se transformar per la gràcia –el sobrenatural– en una actitud contemplativa caracteritzada per l’espera i l’atenció.

Al llarg de la seva vida, la filòsofa va cultivar profundes i fecundes amistats. En aquesta sessió analitzarem la concepció weiliana de l’amistat, posant èmfasi en la importància política d’aquesta pràctica. Weil, basant-se en la sempre inspiradora tradició grega, caracteritzarà l’amistat com una virtut que cal exercir i com una gairebé impossible harmonia entre contraris.