Antoni Marí
Antoni Marí
(Ibiza, 1944). Catedràtic de Teoria de l’art a la Universitat Pompeu Fabra, escriptor i crític d'art. La seva creació literària es mou entre la poesia, l’assaig i la novel·la. El 1979 va publicar el primer llibre de poemes, titulat El preludi (1979), i el 1988 el recull d’assajos La voluntat expressiva (1988), que porta a terme la seva idea de gènere, seguit de Formes de l’individualisme(1994). En la seva primera novel·la, El vas de plata (1991), parla de la seva adolescència, i a El camí de Vincennes(1995) ens ofereix la seva particular interpretació de l’amistat entre Rousseau i Diderot. A Entspringen (2000), reflexiona sobre la recerca en la identitat i la memòria. El 2003 va tornar a la poesia amb Tríptic des Jondal (2003) i el 2004, a l’assaig amb La vida dels sentits. Ha estat guardonat amb el Premi de la Crítica Serra d’Or (1988 i 1994), el Premi Nacional de la Generalitat de Catalunya (1988), i el Premi Nacional de la Crítica per Un viatge d’hivern, entre altres.