Francesc Miralpeix Vilamala (Sant Hilari Sacalm, 1973) és professor titular d’Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona. És doctor per la Universitat de Girona (Premi Extraordinari de Doctorat, 2005), amb una tesi dedicada al pintor Antoni Viladomat Manalt (1678-1755). Tot i que la seva principal especialització és l’art de l’època barroca, al qual ha dedicat nombroses investigacions, el seu centre d’interès s’ha anat diversificant cap a línies de recerca que l’han portat a estudiar el col·leccionisme i el gust artístic de la burgesia vuitcentista, l’arquitectura catedralícia de l’època moderna, la iconografia de la Guerra de Successió, l’escultura de la segona meitat del segle XVIII, l’estudi integral de la retaulística d’època moderna a Andorra, la formació dels museus diocesans i de les seves comissions, els exvots institucionals contra pestes i plagues, la destrucció i dispersió del patrimoni i el fenomen del Grand Tour. Ha estat comissari de quinze exposicions, entre les quals destaquen Falsos Verdaders. L’art de l’engany (co-comissari; premi a la millor exposició temporal de 2019 de l’Associació de Museòlegs, Museu d’Art de Girona), Expedient 2619. Art en dipòsit. Mataró (1936-2023) (Museu de Mataró) i, més recentment, Els últims barrocs. Marià Colomer i Parés (1743-1830) i la pintura a la diòcesi de Vic (Església de la Pietat de Vic).  És vocal de la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns Culturals del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. Participa com a investigador en projectes competitius d’R+D+I des de 1998 i forma part del Grup de Recerca Consolidat de la Generalitat de Catalunya GARB, integrat per la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Girona i la Universitat de Barcelona.