Marcel·lí Antúnez
Marcel·lí Antúnez
Reconegut internacionalment com una de les figures més rellevants de l’art electrònic i l’experimentació escènica, la trajectòria de Marcel·li avarca un període de 30 anys, durant els quals ha desenvolupat un univers visual absolutament personal i iconoclasta, basat en una reflexió sobre sistemes de producció artística, el que ell denomina Sistematurgia, amb una iconografia particular i pròpia. Ha realitzat instal·lacions i performances a museus, galeries, teatres i espais no convencionals en més de 35 països, entre els que figuren el Musée Europienne de la Photographie de la Ville de Paris, el Institute of Contemporary Arts de Londres, el DAF de Tokio, el MACBA de Barcelona o el ZDB de Lisboa. La seva obra inclou performances mecatròniques en ocasions amb robots, instal·lacions interactives i col·laboracions amb col·lectius entre els que destaquen la Fura dels Baus del que va ser fundador i líder en els anys vuitanta. Els seus treballs han estat ressenyats en múltiples edicions de tot el món. Antúnez ha rebut entre d’altres els següents premis i distincions: Primer premi en el Festival Etrange de Paris 1994, Best New Media Noveaux Cinéma Noveaux Médias de Montreal 1999, Premi Max España 2001, Premi FAD 2001 de Barcelona, Menció d'Honor a Prix Ars Electronica 2003 o el Premi Ciutat de Barcelona el 2004.
Des del 2010, Marcel·lí està treballant en el que ell anomena l’Arsenale della Apparizioni dins del qual ha creat tres peces, la primera és una performance anomenada Cotrone, estrenada al (2010), la segona és un film el Peix Sebastiano (2011) estrenat al Festival de cinema Fantàstic de Sitges i l’última performance estrenada al Grec de Barcelona Pseudo (2012).
Al 2014, va presentar l'exposició Sistematúrgia. Accions, Dispositius i Dibuixos, a l'Arts Santa Mònica de Barcelona amb la intenció de donar a conèixer el seu particular mètode de creació basat en aquest neologisme, la Sistematúrgia, entesa com una dramatúrgia dels sistemes computacionals.