Tot i que la participació de les dones a la Primera Guerra Mundial no es va dur a terme en el terreny d’allò que és estrictament bèl·lic (tenim només constància de la seva participació en infermeria o cuina), sí que va tenir lloc, però, en un altre context, el d'observadores o periodistes, de manera que neix una primera generació de corresponsals de guerra, amb noms tan coneguts com els de Sofia Casanova, Carmen de Burgos o Nellie Bly. Serà a través dels seus textos com podrem conèixer l'avenç i el desenllaç del conflicte. I no només això: la Gran Guerra va obligar les grans potències europees a un gran esforç bèl·lic i va enviar a les trinxeres a una part important de la seva població masculina, l'aportació de la qual com a força laboral havia estat fins aleshores un dels principals combustibles de la Revolució Industrial. Va ser en aquell moment quan les dones van fer un pas endavant i van obtenir un protagonisme més gran en el mercat laboral.

Durant l'Edat de Plata –el període que va des de principis del segle XX fins al 1936–, Espanya va viure una eclosió literària en què, a més d'escriptors i poetes famosos, van tenir el seu paper destacat dones poetes que van lluitar per publicar i que van ser reconegudes com a autores , com ara Rosa Chacel, Ernestina de Champourcín o Concha Méndez. En esclatar la Guerra Civil, aquestes escriptores es van involucrar de manera i en grau diferent en el conflicte, però, en finalitzar aquest, moltes van haver de marxar a l'exili. Se'ls unirien després d'altres que van viure la guerra de nenes i per a les quals el conflicte va suposar la pèrdua sobtada de la infantesa o la joventut. Totes van ser marcades per la guerra i, encara pitjor, molts d'aquests noms van caure en l'oblit.

La situació de la dona durant la Segona Guerra Mundial es pot dir que és semblant a la de l'home, encara que hi hagi diferències, de tracte i de situació professional. Així doncs, l'expansió del paper de la dona respecte a conflictes anteriors va ser inevitable. Les dones van tenir oportunitats com a mà d’obra, i el seu paper va ser més important que durant la Gran Guerra. Seguint l'estela de les corresponsals, en trobem un bon nombre, com ara Marta Gellhorn o Marguerite Higgins. Mentrestant, als Estats Units, aquesta situació va ser simbolitzada amb la imatge de “Rosie la Rebladora”, una dona que realitzava treballs que abans es consideraven masculins, apropant-nos a les dones centrades en tasques relacionades amb els subministraments bèl·lics: no oblidem que, prop del final de la guerra, més de dos milions de dones treballaven a les fàbriques d'armament. Però, malauradament, les dones també van ser víctimes, i moltes d'elles van acabar en camps de concentració, deixant testimonis molt reveladors escriptores de la talla de Charlotte Delbo o Ginette Kolinka, sense oblidar-nos del d'Ana Frank.