El gir afectiu (Online)

Curs

El gir afectiu

Poder, subjectivitat i emoció

Online
Dirigit per
Descripció

Tradicionalment, les emocions han estat considerades elements irracionals o subjectius expulsats del camp acadèmic o de l’anàlisi polític, i relegats a l’entorn privat, íntim. Un desplaçament que posava al centre altres aspectes cognitius o racionals de l’ésser humà. El gir afectiu apareix en resposta a aquesta exclusió i reivindica la rellevància política dels afectes.

El nou paradigma reconeix la importància fonamental de les emocions i els afectes en l’experiència humana i trenca amb les convencions bàsiques i dualistes sobre les quals es fonamenta el coneixement al Nord Global. La raó i la consciència queden desplaçades per donar lloc a una nova forma d’analitzar els fenòmens contemporanis.

Aquest curs és un recorregut transdisciplinari, heterogeni i heterodox que busca generar diferents espais i vies per a formar-nos una idea sobre què representa el gir afectiu i com es tradueix a nivell teòric, acadèmic, activista, cultural i polític. Començarem revisant nocions bàsiques sobre la teoria dels afectes i la seva ruptura amb tot dualisme, per després centrar-nos en els nous materialismes, l’(ab)ús de les emocions per a la continuïtat de les normativitats que construeixen la realitat i les possibles gramàtiques de la dissidència a través dels anomenats afectes negatius.

 

Bibliografia

Ahmed, Sara, La Promesa de la felicidad: una crítica cultural al imperativo de la alegría. Buenos Aires: Caja Negra Editora, 2019.

Berardi, Franco, La Fábrica de la infelicidad: nuevas formas de trabajo y movimiento global. Madrid: Traficantes de sueños, 2003.

Berlant, Lauren. El Optimismo Cruel. Caja Negra, 2020.

Bernini, Lorenzo. Apocalipsis queer: elementos de teoría antisocial. Madrid: Editorial Egales, 2015

Chiricosta, Alejandra, Contra el mito de la fuerza viril, Buenos Aires, Tinta Limón, 2023.

Data d'inici
21.02.2024
Data de fi
20.03.2024
Horari
De 18.30 a 20.00 h
Idioma
Castellà
Modalitat

Online. Els vídeos estaran disponibles fins al 31 de maig del 2024. Informació pràctica sobre els cursos 2023-2024.

Lloc
Institut d'Humanitats de Barcelona - CCCB
Preu

General: 55 €
Amb descompte*: 40 €
*Estudiants, pensionistes, desocupats/des, més grans de 65 anys i amics/gues del CCCB.

Les persones que puguin gaudir d'un descompte hauran d'enviar abans de l'inici del curs una còpia del document que l'acrediti a [email protected]

 

Després de matricular-te, registra’t al web per accedir als vídeos. 

Arxius adjunts
Sessions
dc. 21.02.2024

Cos o ment? Emoció o raó? Un gir afectiu contra tot dualisme.

Home/dona, raó/emoció, natura/cultura, cos/ment, material/discursiu són alguns dels dualismes sobre els quals s’acaba construint el món. Aquests no són innocents ni responen a neutralitats objectives. Les bases del coneixement del Nord Global s’alimenten de diferents relacions dicotòmiques que estableixen jerarquies. Davant d’aquesta situació, el gir afectiu obre la possibilitat de desmuntar les dinàmiques de poder causants de desigualtats.

A què ens referim quan parlem d’afectes? Són els afectes contraris a la raó? Què és allò que guia el nostre comportament? Com prenem decisions? Hi ha afectes positius i negatius? Aquestes són algunes de les preguntes que guiaran la primera sessió del curs, on introduirem algunes nocions bàsiques per definir el gir afectiu i els seus efectes en com (ens) pensem.

dc. 28.02.2024

Ansietat, desig i afecció: supervivència i horitzons utòpics cuir-crip.

Sara Torres

L’educació de la subjectivitat humana consisteix, en part, en la voluntat d’imposar límits. Aquestes barreres, la finalitat de les quals és perpetuar allò humà-normatiu, operen tant en els usos psíquics de la imaginació com en la inversió de la força afectiva i l’energia desitjant. En les darreres dècades, la teoria queer i la teoria crip han proposat maneres de desentranyar els processos a través dels quals es configura el pensament humà-heterosexual, determinant els esdevenirs d’afecte i desig, restringint-los a través de repressió, fàstic i fòbia vers “allò altre”.

Des d’una perspectiva transdisciplinar, amb aportacions dels nous materialismes, la psicoanàlisi i la teoria crítica, en aquesta sessió oferirem alternatives cuir i crip a la forma en què concebem la corporalitat, les seves potències i els seus esdevenirs. Posarem especial èmfasi en la relació entre abjecció i ansietat, buscant en l’obra d’autorxs clau alternatives joioses a la por.

dc. 06.03.2024

Nous materialismes: feminismes, afectes i psicoanàlisi.

Alicia Valdés

Els nous materialismes són enfocaments filosòfics i teòrics que es desenvolupen en diferents camps de coneixement. Fan per repensar la relació entre la matèria, la materialitat i la cultura, alhora que desafien conviccions tradicionals sobre allò que es defineix com a realitat, veritat, agència o coneixement.

En aquesta sessió ens centrarem en els feminismes i la psicoanàlisi feminista com a espais fèrtils per a repensar els nous materialismes. També analitzarem la negació dels dualismes pròpia del gir afectiu, la relació entre el fet material i el discurs, el cos i la materialitat i la capacitat de resistència.

dc. 13.03.2024

En defensa dels afectes negatius.

Juan Evaristo Valls Boix Marta Echaves

En els últims anys, diverses pensadores han denunciat la deriva capitalista d’allò que Spinoza va denominar les passions alegres. L’eufòria, la felicitat o la il·lusió han perdut el seu potencial crític per convertir-se en un desig cec i sobreexcitat que posa totes les seves energies al servei del funcionament del sistema neoliberal, on la dimensió personal i la professional es confonen fins a fer-se indiscernibles. En contrapartida, passions com la ràbia, la fúria o la venjança desapareixen de l’espai polític o només són legítimes com a marca distintiva de la masculinitat cisheteronormativa.

En aquesta situació, quins afectes tenen avui la capacitat de la dissensió? Com podem pensar un desig de desobediència que qüestioni l’economia libidinal de les societats neoliberals? Podem concebre una subjectivitat no essencialista dotada d’atributs que, tot i associats històricament amb la masculinitat tòxica, siguin susceptibles d’una apropiació legítima? En aquesta sessió ens proposarem explorar gramàtiques de la dissidència des d’una revaloració dels afectes negatius.

dc. 20.03.2024

Polítiques del terror i promeses de felicitat. La mobilització de les emocions.

Alicia Valdés

La mobilització de les emocions ha estat una estratègia central per a la política des de fa segles. La caça de bruixes n’és un exemple. En les darreres dècades, noves estratègies de mobilització dels afectes se succeeixen amb l’objectiu d’enfortir polítiques neoliberals.

En aquesta sessió analitzarem com la guerra contra el terror que arrenca en 2001 amb els atemptats de les Torres Bessones va suposar l’origen d’un nou tipus de mobilització afectiva basada en la ira, la por i la sospita. Tanmateix, no totes les mobilitzacions actuals se centren en els anomenats afectes negatius; també els positius són instrumentalitzats pel poder per construir noves subjectivitats. Els missatges sobre la resiliència, el control, la maximització del valor del denominat capital humà, l’esforç i el sacrifici són ara els mantres que impregnen les nostres tasses de cafè matutí.

Ponents

Ponent

Doctora en Humanitats per la UC3M, actualment té un contracte post doctoral Margarita Salas amb la UC3M a la Universitat de Barcelona, on forma par

Ponent

Professor d'Antropologia Filosòfica a la Universidad Complutense de Madrid.

Ponent

Marta Echaves (Madrid, 1990) es va formar en Filosofia, i en el Programa d'Estudis Independents del MACBA.

Ponent

Sara Torres (1991) En els darrers anys ha investigat a la Universitat de Passau amb una beca postdoctoral Alexander von Humboldt.

Ponent

Doctora en Humanitats per la UC3M, actualment té un contracte post doctoral Margarita Salas amb la UC3M a la Universitat de Barcelona, on forma par

L’Institut d’Humanitats es reserva el dret de canviar qualsevol aspecte particular de la programació si les circumstàncies l’hi obliguen.