Formes de (des)aparèixer (Presencial)

Curs

Formes de (des)aparèixer

Identitat, afectes i capitalisme de plataforma

Presencial
Dirigit per
Descripció

Hi ha un mem molt conegut en el qual es veu una successió de màscares que repliquen un mateix rostre. El text diu: «m’he enterrat sota tantes capes d’ironia que ja no puc recordar ni qui sóc realment». La gràcia del mem és que qüestiona gràficament l’existència d’un jo autèntic, interior, autosuficient: ens ve a dir que un subjecte és una suma de capes, el resultat de les narratives personals que ha anat adoptant en les seves relacions amb els altres, amb l’entorn i amb si mateix. La imatge fa referència a un debat filosòfic perenne, el problema de la identitat, que avui en dia es planteja des d’un context molt concret: la contradicció entre la cultura del capitalisme de plataformes —on «ser un mateix» implica un treball constant d’autoproducció digital, sovint fatigós i angoixant— i el discurs de l’autoajuda —on «ser un mateix» és una condició per a la felicitat i l’autorealització—. 

L’objectiu del curs serà explorar aquesta tensió entre identitat, afectes i les dinàmiques del capitalisme de plataforma. En les diferents sessions, abordarem els biaixos epistemològics, metafísics, ètics i polítics en les formes de subjectivació contemporànies: «aparèixer» no és igual per tothom i implica sotmetre’s a uns processos de normalització que reprodueixen les estructures de dominació heteropatriarcals, racistes i capitalistes. En conseqüència, ens centrarem en aquelles formes de malestar que es deriven d’aquestes estructures de dominació —des de la fatiga depressiva i el burnout fins a la violència i l’assetjament antifeminista— per tal d’imaginar altres formes d’habitar les societats digitals i construir subjectivitats al marge de l’imperatiu terapèutic d’autoidentitat.

Data d'inici
07.10.2021
Data de fi
18.11.2021
Horari
De 18.30 a 20.00 h
Idioma
Català
Castellà
Lloc
Institut d'Humanitats de Barcelona - CCCB
Preu

General: 60 €
Amb descompte*: 45 €
*Estudiants, pensionistes, desocupats/des, més grans de 65 anys i amics/gues del CCCB.
Les persones que puguin gaudir d'un descompte hauran de presentar el document que l'acrediti el primer dia del curs o enviar-lo per email.

Arxius adjunts
Sessions
dj. 07.10.2021

El mem depressiu com a símptoma: per què els subjectes digitals estan tan tristos?

Eudald Espluga

En aquesta sessió partirem del fenomen dels mems depressius com a símptoma d’un malestar endèmic al capitalisme de plataforma, i explorarem els imaginaris del fracàs que hi estan associats. Es tracta d’un malestar directament relacionat amb la infraestructura digital: l’imperatiu de «ser un mateix», lligat a la lògica hiperproductiva del present, el podem trobar des de Tinder fins a InfoJobs, des de les botigues d’Amazon Go fins a les neveres smart. Així, a partir de les idees de pensadores com Sara Ahmed, Geert Lovink o Jack Halberstam reflexionarem sobre la importància de polititzar el malestar a través d’arxius d’infelicitat que qüestionin les estructures de subjectivació neoliberals, dins i fora dels entorns digitals.

dj. 14.10.2021

Normativitat, memòria i llenguatge en entorns connectats.

Marta Delatte

Seguint les reflexions de la investigadora Terri Senft, explorarem la relació entre memòria, afectes i sistemes de categorització en entorns connectats. Tenint en compte l'abast multidimensional d’aquesta experiència, tractarem diverses àrees com ara el disseny, la construcció d'arxius digitals o la idea del cos com a arxiu d'experiències. També tindrem en compte les implicacions del biaix i l’assetjament en espais en línia com a potencials desencadenants d’una interrupció i empobriment de la participació en aquests espais. Això es resumeix en les preguntes: com ens sentim quan recordem juntes en línia? I qui decideix què val la pena ser recordat?

dj. 21.10.2021

L’arxiu com a espai segur / valent. Explorant les pràctiques i teories de la Design Justice.

Marta Delatte

El disseny no és una eina neutra ni neutral. De fet, sovint és un lloc on transpiren còmodament estàndards de normalitat racistes i masclistes que tenim plenament interioritzats. Davant d’això, les pràctiques de la Design Justice apareixen com un nucli aglutinador de propostes de disseny feminista i decolonial i com una eina de creació i anàlisi per a ajudar-nos a desmantellar les desigualtats estructurals que reproduïm com a societat des de fa segles (supremacia blanca, heteropatriarcat, capitalisme i colonialisme). 
Amb aquestes pràctiques problematitzarem idees entorn del «disseny ple de bones intencions» com per exemple, la incorporació de la diversitat sexual als emojis), ja que aquestes poden ser perjudicials, excloents i fins i tot poder ajudar a perpetuar els sistemes i les estructures que donen lloc a la necessitat d'intervencions. 

dj. 04.11.2021

No només trols: reproducció de la violència patriarcal en entorns digitals.

Berta Gómez Santo Tomás

Si bé Internet ha estat una eina essencial per l’activisme feminista del segle XXI, també ha obert nous espais on reproduir violències patriarcals, ja sigui a través d’atacs directes amb bots o a través d’estratègies indirectes d’invisibilització. Malgrat que se sol rebaixar la importància d’aquest malestar en l’entorn digital —els agressors són mal anomenats «no reals»—, veurem que l’assetjament en xarxes té conseqüències directes sobre les vides i els cossos de moltes dones i persones LGTBI, que són silenciades i forçades a abandonar aquests espais. 
En aquesta sessió, partirem del treball de camp de Julia Ebner, infiltrada online en grups misògins i antifeministes (des d’agrupacions d’ultradreta com Generació Indentitària fins al les comunitats de Trad Wives), i recollirem algunes de les idees de Jenny Odell sobre com no desaparèixer de les xarxes. 

dj. 11.11.2021

Mindfulness per a subjectes posthumans? Pensar la fatiga digital més enllà del dualisme online-offline.

Eudald Espluga

L’objectiu d’aquesta sessió serà qüestionar les formes de representar la «fatiga digital» lligades a l’economia de l’atenció, que l’associen a un consum excessiu dels dispositius electrònics i la relacionen amb un ventall de noves patologies (síndrome del text neck, vamping, nomofòbia, FOMO...). Així mateix, també posarem en qüestió aquelles crítiques a l’economia de l’atenció que proposen una desconnexió total o parcial del món digital, ja sigui a través de pràctiques de mindfulness, aplicacions per a la millora de la productivitat o estades en centres de detox digital. 
Per tant, davant d’aquesta lògica hiperindividualista, ens acollirem a les idees de Rosi Braidotti per abandonar la idea d’un subjecte escindit entre un món material i un món digital i pensar la fatiga digital com a part d’un malestar molt més profund, que es relaciona directament amb l’esgotament del projecte humanista. 

dj. 18.11.2021

No fer res, desaparèixer, no ser un mateix: entre el nihilisme i la indisposició general.

Eudald Espluga

En una societat que ens anima a ser productius en tot moment, desaparèixer s’ha convertit en una temptació contemporània. Des de la ficció fins a l’assaig, la negació del subjecte ha esdevingut en un tema omnipresent. Podem pensar en l’èxit internacional d’El meu any de descans i relaxació, la novel·la d’Ottessa Moshfegh, o en la centralitat cultural de la figura de Bartleby, convertit en un heroi anticapitalista pel seu «preferiria no fer-ho».
Però és possible abandonar tot comportament productiu? Podem fer d’aquesta apatia radical una forma de resistència col·lectiva? En aquesta sessió, discutirem el caràcter reaccionari d’aquelles propostes en les quals el rebuig a ser un mateix es tradueix en un nihilisme desmobilitzador (per exemple, en l’obra de Byung-Chul Han) i veurem aquelles propostes que pensen la dissolució del «jo» des de l’articulació d’un subjecte col·lectiu. 

Crèdits

Organitza
Institut d'Humanitats de Barcelona
Col·labora
Centre de Cultura  Contemporània de Barcelona

Ponents

Ponent

Periodista especialitzada en temes de feminismes, cultura i perspectiva social.

Ponent
Llicenciat en Filosofia i màster en Comunicació i Estudis Culturals per la Universitat de Girona. Actualment dedica la seva investigació doctoral al fenomen de l’autoajuda.
Ponent

Investigadora d’internet, professora i escriptora especialitzada en cultura digital, feminisme, gènere i sexualitat i tecnologia.

Ponent
Llicenciat en Filosofia i màster en Comunicació i Estudis Culturals per la Universitat de Girona. Actualment dedica la seva investigació doctoral al fenomen de l’autoajuda.

L’Institut d’Humanitats es reserva el dret de canviar qualsevol aspecte particular de la programació si les circumstàncies l’hi obliguen.