Amb motiu del 50 aniversari de la publicació de Mecanoscrit del segon origen, gran èxit editorial i fita de la ciència-ficció catalana, reflexionem al voltant del seu impacte sobre les generacions que el van llegir a l'escola secundària. Assumim que es pot produir ciència ficció en català i que, segons la faula pedroliana, Catalunya podria sobreviure a una invasió alienígena i regenerar la civilització humana. El llibre de Manuel de Pedrolo reescriu el clàssic d’H.G. Wells La guerra dels mons (1898) amb una narrativa minimalista en què els nens Alba i Dídac sobreviuen i salven el planeta amb pragmatisme i intel·ligència.

L’estrena d’Ultimàtum a la Terra (de Robert Wise) al 1951, va posar en circulació una modesta pel·lícula de ciència ficció que amb el temps ha assolit la categoria de culte. La idea que va ser un producte de la Guerra Freda ha deixat pas a altres interpretacions menys literals que contribueixen a retroalimentar el mite. La reinterpretació de Scott Derrickson (2008) va demostrar que ambdós guions van saber aprofitar al màxim la força de la història original Farewell to the Master, de Harry Bates (1940). Però, al mateix temps, aquesta proposa una lectura totalment diferent, tot i que es manté fidel als paràmetres de la ciència ficció i de la representació de l’altre (alien).

A partir de la proposta que ens ofereix Denis Villeneuve a la pel·lícula L’arribada (2016), basada en un relat de Ted Chiang, reflexionarem sobre com ens hem imaginat l’alien, el seu llenguatge, el seu desig (o no) de comunicar-se, allò que ens ofereix i el que aquesta nova mirada ens provoca. Podem imaginar i comprendre allò que és absolutament altre? La construcció d’un llenguatge permet observar el món d’una altra manera, construir un relat diferent? Explorarem aquestes i altres qüestions de la mà de Ted Chiang, Stanislaw Lem, Ray Bradbury, Ursula K. Le Guin o Douglas Adams, entre d’altres.

Prenent com a referència l’obscura invasió alienígena -eternament suggerida però mai concretada- plantejada a la mítica Expedient X (1993-2002), recorrerem el temps endavant i enrere per albirar com van ser altres aterratges de visitants de mons llunyans en la ficció televisiva. Des de les pioneres The Quatermass Experiment (1955) o A for Andromeda (1961), passant per fites catòdiques dels vuitanta com V (1984), fins arribar als bel·licosos aliens d’Invasió (2021) o a la darrera versió de La guerra dels mons (2019).

La guerra dels mons (1898) va passar a la història com una de les primeres novel·les que relatava la trobada amb un alienígena hostil. L’obra explotava la por oculta dels lectors victorians a la invasió estrangera, al temps que denunciava el poder destructiu de la maquinària de guerra de les potències colonials. Partint de la representació del marcià que va fer H.G. Wells, aquesta sessió proposarà un recorregut per la iconografia de l’extraterrestre en la literatura i el cinema de ciència ficció, posant especial atenció en la seva influència en el disseny i en la cultura popular.