Sota el pretext del desenvolupament científic i tecnològic, sovint es prioritzen criteris mercantils abans que la protecció dels drets de les persones. La tensió entre el bé comú i el lucre, entre la solidaritat i els interessos espuris, emergeix. La IA, per exemple, requereix accedir a grans quantitats de dades personals i relacionar-les per avançar en el desenvolupament i aplicació d’intervencions i tractaments importants, però alhora suposa un negoci milionari i un exercici de poder, fins i tot a escala geopolítica, en el qual les nostres dades importen pel que diuen i poden predir sobre nosaltres. D’altra banda, pel que fa al tràfic d’òrgans, no podem acceptar que el cos humà i les seves parts esdevinguin objecte de lucre. Convé reflexionar críticament sobre el valor i no el preu de les dades i els cossos en la nostra societat i evitar mercats disfressats d’innovació i investigació. Els interessos de la ciència i els de la societat no han de prevaldre sobre els de les persones.

El progrés de les neurotecnologies i la seva integració en la vida diària ha transformat la nostra visió sobre la ment, el pensament, la privacitat i els drets. L’exploració del cervell mitjançant noves tecnologies planteja preguntes crucials: serà possible llegir el pensament o alterar el lliure arbitri? A qui beneficien i perjudiquen aquests avenços?

D’altra banda, els trasplantaments d’òrgans, teixits o cèl·lules entre espècies diferents, els xenotrasplantaments, obren noves oportunitats mèdiques, alhora que generen interrogants ètics, socials i econòmics, així com riscos de monopoli empresarial. La combinació d’intel·ligència artificial i computació avançada promet accelerar aquests avenços, i intensifica els debats sobre ètica, regulació i justícia.

La gestació subrogada planteja debats ètics i socials sobre els drets de les persones implicades i els límits de la reproducció assistida. En aquest món globalitzat, persones que no poden tenir un fill propi mitjançant la gestació subrogada al nostre país viatgen a altres llocs on la pràctica no és il·legal, i en tornar busquen el reconeixement de la filiació a partir de contractes fets a l’estranger. La llei espanyola es refereix a la gestació subrogada com una forma greu de violència.

D’altra banda, els biaixos de gènere en la recerca, la innovació i el sistema sanitari mostren com moltes pràctiques, sota el pretext del progrés, no sempre milloren la salut ni redueixen les desigualtats, sinó que afavoreixen interessos econòmics i tecnològics. La perspectiva de gènere és fonamental per identificar aquestes discriminacions i promoure un progrés més ètic, inclusiu i compartit.

La demora en l’edat de reproduir-nos i els factors ambientals augmenten la rellevància de les tècniques de reproducció humana assistida (TRHA). Aquest camp també afronta riscos de mercantilització que poden anteposar interessos econòmics a l’ajuda a les persones que volen concebre. D’altra banda, els avenços en genètica permeten analitzar l’ADN d’una persona per predir-ne característiques i malalties, una situació que fa aflorar preguntes sobre qui accedeix a aquesta informació i com s’utilitza. La selecció genètica d’embrions formaria part d’aquests avenços. La sessió explorarà els desafiaments ètics, socials i legals de les TRHA i la genètica personal, i donarà algunes claus per equilibrar innovació, drets i justícia reproductiva.

La indústria del benestar, amb un negoci global de 6,5 bilions de dòlars, contribueix a la mercantilització de les persones, genera desigualtats socials i enforteix la pressió per encaixar en certs cànons; tot plegat afecta la salut i el benestar individual i col·lectiu. Paral·lelament, la indústria alimentària i cosmètica tracta els animals com a béns de consum, valorant-ne el benestar només des de la perspectiva del mercat. La cria i la comercialització d’animals com a productes mostren com la mercantilització s’estén més enllà de les persones i plantegen importants desafiaments ètics i socials.