Cossos exquisits. Genealogia del desig en el cinema d'avantguarda

Curs

Cossos exquisits. Genealogia del desig en el cinema d'avantguarda

Aula Xcèntric 2019

Aula Xcèntric
Dirigit per
Descripció

Des dels seus inicis, el cinema s’anuncia com una promesa lumínica d’un cos en moviment. A la pantalla el cos dansa, el cos gaudeix, desafia de vegades els canons de representació i ens convida a reflexionar sobre qüestions d’identitat i gènere. Aquesta edició de l’Aula Xcèntric proposa una aproximació a la història del cinema experimental a través de la fascinació dels i les cineastes d’avantguarda per la figuració del cos i per les possibilitats que ofereixen la matèria fílmica i el cinema digital per representar-lo. Les sis sessions del curs plantegen un recorregut radical i heterodox per la representació del cos, des de les pioneres Alice Guy o Carol Rama, passant per Barbara Hammer, Kenneth Anger o Chantal Akerman i les cinematografies digitals de Mara Mattushka i David Domingo.

L’Aula inclou un programa de projeccions per descobrir en el seu format original algunes pel·lícules representatives d’aquesta mirada sobre el cos de cineastes experimentals com Jean Cocteau, Jack Smith, Barbara Hammer o Stephen Dwoskin. Les persones inscrites també podran conèixer l’Arxiu Xcèntric a través d’una visita guiada.

Add to Calendar 2019-11-12 01:00:00 2019-12-17 01:00:00 Cossos exquisits. Genealogia del desig en el cinema d'avantguarda: Aula Xcèntric 2019 Des dels seus inicis, el cinema s’anuncia com una promesa lumínica d’un cos en moviment. A la pantalla el cos dansa, el cos gaudeix, desafia de vegades els canons de representació i ens convida a reflexionar sobre qüestions d’identitat i gènere. Aquesta edició de l’Aula Xcèntric proposa una aproximació a la història del cinema experimental a través de la fascinació dels i les cineastes d’avantguarda per la figuració del cos i per les possibilitats que ofereixen la matèria fílmica i el cinema digital per representar-lo. Les sis sessions del curs plantegen un recorregut radical i heterodox per la representació del cos, des de les pioneres Alice Guy o Carol Rama, passant per Barbara Hammer, Kenneth Anger o Chantal Akerman i les cinematografies digitals de Mara Mattushka i David Domingo. L’Aula inclou un programa de projeccions per descobrir en el seu format original algunes pel·lícules representatives d’aquesta mirada sobre el cos de cineastes experimentals com Jean Cocteau, Jack Smith, Barbara Hammer o Stephen Dwoskin. Les persones inscrites també podran conèixer l’Arxiu Xcèntric a través d’una visita guiada. Institut d'Humanitats de Barcelona - CCCB Institut d'Humanitats de Barcelona systems@moixo.com Europe/Madrid public
Data d'inici
12.11.2019
Data de fi
17.12.2019
Horari
De 18:30 a 20 h
Idioma
Castellà
Lloc
Institut d'Humanitats de Barcelona - CCCB
Preu

General: 65 €
Amb descompte*: 45 €
*Estudiants, pensionistes, desocupats/des, més grans de 65 anys i amics/gues del CCCB, acreditats de L'Alternativa.

La matrícula inclou l'entrada gratuïta a totes les projeccions de la temporada 2019/20 d'Xcèntric, el cinema del CCCB.

Sessions
12.11.2019

Plaers visuals. Mirada, cos i desig (1900-1940). I

Cloe Masotta

En aquestes dues sessions explorarem la representació del desig i el qüestionament dels rols de gènere en un recorregut que anirà des d'una mirada crítica a la representació del cos en moviment de J. E. Marey i E. Muybridge, a l'apropament a l'obra de cineastes i artistes com Jean Epstein, Alice Guy, Germaine Dulac, Claude Cahun o Carol Rama.
A finals del segle XIX, amb el naixement de la fotografia i el cinema, el psiquiatre Jean-Martin Charcot sotmet les seves pacients a llargues sessions fotogràfiques per tractar de diagnosticar a través de la imatge la seva suposada malaltia, denominada “histèria”. En paral·lel, les cronofotografies d’Étienne-Jules Marey permeten estudiar el moviment dels cossos, mesurar el temps que separa els gestos fotografiats i que conformen una petita acció corporal. La càmera fotogràfica i la cinematogràfica esdevenen un dispositiu que inventaria, classifica i fins i tot diagnostica el que esdevé en els cossos. Al mateix temps que el cinema descobreix el seu valor científic, els i les cineastes d'avantguarda reprenen aquestes idees per a explorar maneres radicals de mirar.

19.11.2019

Plaers visuals. Mirada, cos i desig (1900-1940). II

Cloe Masotta

26.11.2019

Find traces of a counter-discourse (1940-1980)

Marta Nieto

Barbara Hammer dona títol a aquesta sessió amb una frase que ens obliga a rastrejar els arxius fílmics a la recerca d'un contra-discurs a favor de la vida, del desig, de la llibertat. Un mantra que actúa com a guia inspiracional, però també com a codi ètic i compromís polític amb les imatges. Un recorregut filat amb la diversió de l'especulació creativa i amb l'objectiu de traçar una possible genealogia que no oblida les obres de Maya Deren, Agnes Vardà, Sara Gómez, Chantal Akerman, Martha Rosler, Cecilia Bartolomé, Annabella Miscuglio o Rosa Martha Fernández, entre d'altres.

03.12.2019

Abstracció, mitologia, espiritualitat i ocultisme: retòriques de la disidentificació sexual en el cinema experimental (1940-1980).

Juan Antonio Suárez

Aquesta intervenció explorarà la sexualitat heterodoxa en el cinema experimental entre els anys 40 i finals dels 70 parant particular atenció en la producció masculina. Recordarem breument dos conceptes habituals en la historització de la imatge gay d’aquest període: la noció d’una estètica camp (Jack Smith, Steven Arnold, el primer Werner Schroeter) i la documentació subcultural (Genet, Warhol). Però la major part de la sessió estarà dedicada a explorar altres retòriques de l’heterodoxa sexual que han estat escassament ateses, en part perquè han deixat de semblar rellevants en la contemporaneïtat, però que hem de rescatar amb la finalitat de completar la visió d’aquest període. Algunes d’aquestes estratègies són l’abstracció (Harry Smith, Jim Davis), la mitografia (Markopoulos), l’espiritualitat (Teo Hernández) i l’apel·lació a l’ocultisme (Anger). Aquestes estratègies transmeten una ecologia de l’alteritat que no està governada per la identitat sexual, pilar dels moviments d’alliberament, ni per estils contemporanis de dissidència. A la vegada pre- i post-gay i proto-cuir, aquestes retòriques persegueixen el desdibuixament del gènere i la corporeïtat, i la difusió de la sexualitat com a energia transformadora a través del camp social.

10.12.2019

No tota imatge és carn, no tota imatge és carn humana. Cinematografies digitals (1980-2019). I

Andrés Duque

L'explosió de la imatge algorítmica en una economia neoliberal ha donat com a fruit una nova i radical representació dels cossos, la seva naturalesa digital ha esborrat la garantia de la seva existència o el seu referent inicial. En aquesta sessió ens centrarem en algunes autores i autors "transformers del binarisme" que han desplegat en les seves obres nous paisatges corporis, desitjants, fluids i políticament incorrectes. Des de Mara Mattushka fins a David Domingo, coneixerem els "monsters del performàtic" i l'autorepresentació que violen, rapten, abdueixen i controlen noves pells per retornar-nos cossos encara per classificar.

17.12.2019

No tota imatge és carn, no tota imatge és carn humana. Cinematografies digitals (1980-2019). II

Andrés Duque

Ponents

Ponent
Andrés Duque és un cineasta espanyol nascut a Caracas, Veneçuela. El seu treball se situa en la perifèria de la no-ficció espanyola amb un fort caràcter documental i assatgístic.
Ponent
Doctora en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra, on també ha cursat les llicenciatures en Humanitats i Comunicació Audiovisual així com el Màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporanis.
Ponent
Ensenya Literatura nord-americana a la Universitat de Múrcia. És doctor en Literatura comparada per la Indiana University i ha estat professor convidat al Departament d’Estudis de Cinema a la New York University.
Ponent
Programadora de la Mostra Internacional de Films de Dones. Llicenciada en Humanitats per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Màster en Edició per la UAB.
Ponent
Doctora en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra, on també ha cursat les llicenciatures en Humanitats i Comunicació Audiovisual així com el Màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporanis.

L’Institut d’Humanitats es reserva el dret de canviar qualsevol aspecte particular de la programació si les circumstàncies l’hi obliguen.