El Barroc i el Classicisme (Online)

Curs
Descripció

En aquesta tercera edició del cicle dedicat a la tradició clàssica veurem com el gran llegat de Grècia i Roma va continuar més enllà del Renaixement al segle XVII, al Barroc i al començament del Classicisme. Des de la reforma arquitectònica de Roma o la construcció moderna de Londres, passant per la tragèdia del Grand Siècle francès, el Segle d’Or espanyol, la pintura mitològica de Velázquez, Rubens o Poussin, les òperes de Glück o Händel i la filosofia revolucionària de Spinoza o Leibniz, la cultura occidental no va deixar de transformar l’Antiguitat en un seguit de metamorfosis artístiques fascinants.

Data d'inici
07.10.2025
Data de fi
03.03.2026
Horari
De 18.30 a 20.00 h
Idioma
Català
Castellà
Modalitat

Online. Els vídeos estaran disponibles fins al 3 de juny de 2026. Informació pràctica sobre els cursos 2025-2026.

Lloc
Institut d'Humanitats de Barcelona - CCCB
Preu

General: 140 €
Amb descompte*: 120 €
*Estudiants, pensionistes, desocupats/des, més grans de 65 anys i amics/gues del CCCB.

Les persones que puguin gaudir d'un descompte hauran d'enviar abans de l'inici del curs una còpia del document que l'acrediti a [email protected]

 

Després de matricular-te, registra’t al web per accedir als vídeos. 

Sessions
dt. 07.10.2025

El segle XVII: història, política i art.

Ida Mauro

dt. 14.10.2025

La reforma barroca de Roma: Bernini o Borromini.

Roger Miralles

dt. 28.10.2025

La construcció de Londres: Sir Christopher Wren.

Roger Miralles

dt. 25.11.2025

La tragèdia de Racine: Fedra.

Ricard Ripoll Villanueva

dt. 02.12.2025

La comèdia de Molière: Amfitrió.

Anna Corral Fulla

dt. 09.12.2025

Góngora: Fábula de Polifemo y Galatea.

José María Micó

dt. 16.12.2025

Cervantes, lector dels clàssics.

Gonzalo Pontón Gijón

dt. 13.01.2026

Spinoza i l’herència grecollatina.

Josep Olesti

dt. 20.01.2026

Leibniz i la filosofia grega.

Josep Olesti

dt. 27.01.2026

Rubens i la mitologia clàssica.

Laura Garcia Sánchez

dt. 03.02.2026

Poussin i l’Antiguitat.

Laura Garcia Sánchez

dt. 10.02.2026

L’òpera de Händel: Semele.

Anna Cazurra

dt. 17.02.2026

L’òpera de Glück: Orfeu i Eurídice.

Anna Cazurra

dt. 24.02.2026

Calderón de la Barca: La vida es sueño i el desengany barroc.

Gonzalo Pontón Gijón

dt. 03.03.2026

Velázquez: les faules mitològiques. 

Andreu Jaume

Crèdits

Organitza
Institut d'Humanitats de Barcelona
Col·labora
Centre de Cultura  Contemporània de Barcelona
Amb el suport de

Ponents

Ponent
Editor i crític. Ha editat l’obra assagística d’autors com Henry James, T. S. Eliot i W. H. Auden, així com la correspondència i els diaris de Jaime Gil de Biedma.
Ponent

Compositora i musicòloga, especialista en la recuperació del patrimoni musical del barroc hispànic.

Ponent

Anna Corral Fullà és professora de teoria i història de la representació, i de teatre i cinema, al Màster d’Estudis Teatrals, així com de literatur

Ponent
Professor titular de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en la literatura espanyola dels segles XV i XVI.
Ponent

És docent del departament d'Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona. 

Ponent
Poeta, filòleg i traductor especialitzat en els clàssics dels Segles d'Or i en el Renaixement italià.
Ponent

Professor titular de Filosofia a la Universitat de Girona.

Ponent

Laura Garcia es doctora en Història de l'Art (1998) i llicenciada amb grau en Història Moderna (2021).

Ponent

Ricard Ripoll Villanueva (Sueca, 1959). Escriptor, traductor i professor (UAB).

Ponent

Arquitecte i professor de l’àrea de composició de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Reus de la URV.

Ponent
Editor i crític. Ha editat l’obra assagística d’autors com Henry James, T. S. Eliot i W. H. Auden, així com la correspondència i els diaris de Jaime Gil de Biedma.
Ponent
Catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. Director de l’Àrea de Literatura de l’Institut d’Humanitats de Barcelona.

L’Institut d’Humanitats es reserva el dret de canviar qualsevol aspecte particular de la programació si les circumstàncies l’hi obliguen.