En la primera sessió considerarem el moment i les circumstàncies que van moure Cervantes a reprendre la novel·la de 1605 i establirem una breu valoració del seu nou projecte novel·lístic. A continuació ens endinsarem en els capítols inicials, que reprenen el fil de l’acció allà on es va deixar, inclouen un nou personatge destacat (Sansón Carrasco) i es presenta als protagonistes una noticia sorprenent: les seves aventures s’han imprès i circulen com a llibre.

La nova sortida de don Quijote i Sancho -amb Saragossa com a objectiu- els porta en primer lloc al Toboso, on el cavaller i l’escuder semblen intercanviar els seus respectius rols de credulitat i incredulitat. Una atmosfera de dubtes entre allò viscut i allò fingit o imaginat, entre l’individu i el seu personatge són el punt en comú de les aventures inicials, que inclouen, entre d'altres, el combat amb el Cavaller dels Miralls, la trobada amb el Cavaller de la Jaqueta Verda o les noces de Camacho.

En continuïtat amb el bloc anterior, els protagonistes viuen aventures associades a la matèria cavalleresca, però marcades per discrepàncies entre tots dos sobre llur veracitat. Té un paper conductor l’angoixa de don Quijote davant l’encanteri de Dulcinea. Cavaller i escuder són acollits per uns aristòcrates que han llegit les seves aventures, i això dona peu a un entretingut interrogatori als personatges sobre la seva condició. Aquests capítols contenen alguns dels esdeveniments més famosos de la segona part, com el de la cova de Montesinos i el del retaule de Maese Pedro, i presenten el motiu del desencantament de Dulcinea.

En aquesta secció els ducs tracen les seves burles més galdoses, mentre ofereixen curs “real” a les fantasies dels protagonistes, i es produeix la separació narrativa de don Quijote i Sancho quan aquest marxa a governar l’illa Baratària. L’aventura del cavall Clavileño constitueix la més clara exposició literària del pacte entre fabulistes i lectors, i els episodis de Baratària introdueixen una reflexió sobre el bon i el mal govern, a més de concedir protagonisme en solitari a l’escuder.

Després del retrobament entre don Quijote i Sancho i la sortida del palau dels ducs, la novel·la aborda un fet imprevist i real: l’existència d’una continuació falsa de les aventures dels protagonistes. Aquest esdeveniment —la significació del qual en el disseny general de la novel·la encara és motiu d’especulacions― té l’efecte de variar la ruta dels personatges i de dirigir les seves passes cap a Barcelona. N’emmarquen el nucli sengles trobades amb personatges fora de la llei: el morisc Ricote i el bandoler Roque Guinart.

Els nombrosos i entretinguts fets viscuts a Barcelona situen l’acció en un escenari urbà per primera i darrera vegada en totes dues parts del Quijote. A la platja de la ciutat, don Quijote és desafiat i derrotat. El retorn dels protagonistes al seu llogarret recupera algunes fites de l’itinerari precedent, insisteix a desqualificar Avellaneda des de l’interior de la ficció i culmina amb espurnes d’il·lusió (vida pastoral) però també d'abatiment (presagis), seguits per la recuperació del seny per part de l’hidalgo i la seva mort.