Reclosa en vida, Emily Dickinson va compondre, tanmateix, una de les obres poètiques més radicals i lliures de la literatura anglosaxona, la transcendència de la qual no es va valorar fins ben entrat el segle XX, quan l’edició rigorosa i completa dels seus poemes i de les seves cartes va descobrir una autora molt avançada a la seva època, capaç d’explorar assumptes de gran complexitat amb una lleugeresa miraculosa i un sentit gairebé sobrehumà de la natura i del temps. Parafrasejant un dels seus poemes més divulgats, Dickinson continua sent, avui potser més que ahir, una carta al món que mai no li va escriure.