La cosmovisió antropocèntrica que fonamenta gran part de les filosofies occidentals ens impedeix tant entendre la magnitud de la catàstrofe com imaginar solucions. Necessitem comprendre els errors que sustenten aquests marcs mentals i elaborar filosofies que ens ajudin a donar una resposta adequada a la crisi civilitzatòria davant la qual ens trobem.

Amb massa freqüència, el debat sobre la necessària superació del dualisme humanitat/natura, o cultura/natura, desemboca en propostes filosòfiques d’inexistència de la naturalesa. En aquesta sessió s’argumentarà, per contra, que existeix un concepte de la natura (natura com a biosfera, per abreviar) consistent i molt necessari a l’hora d’abordar la devastadora crisi ecològico-social que han generat les societats industrials.

La proposta ecologista no té a veure amb un (impossible) retorn a la natura verge, sinó que convida a un retrobament amb la pròpia naturalesa. És imperatiu redescobrir-nos com els éssers naturals que som: criatures gaianes en una biosfera terrestre on tot està connectat amb tot, on tenim responsabilitats de germans grans envers les demés criatures. La visió simbiòtica de l’evolució (Lynn Margulis) i la teoria de Gaia (James E. Lovelock, Carlos de Castro) són elements clau per a l’emergència d’una cultura humana viable en el tercer planeta del Sistema Solar, més enllà de la catàstrofe de l’Antropocè.

Aturar l’ecocidi requereix pensar i sentir d’una altra manera, fora del paradigma antropocèntric que subjuga la major part de la filosofia occidental. Cap a una altra filosofia ens poden guiar l’ecofeminisme (Val Plumwood, Alicia Puleo, Angélica Velasco), repensar el concepte de felicitat (Carmen Velayos) o explorar una estètica profunda de la naturalesa (Allen Carlson, Yuriko Saito) que ens ajudi a reconnectar amb les altres espècies i amb els ecosistemes que conformen la biosfera.

Detenir l’ecocidi requereix viure d’una altra manera, fonamentalment aprendre a conviure en la comunitat multiespècie que constitueix Gaia. El decreixement i el rewilding (George Monbiot, Edward O. Wilson) són les dues cares del projectes més esperançador, que encaixa amb la proposta zoopolítica (Sue Donaldson & Will Kymlicka) i amb una estètica profunda de la naturalesa.