Amb la degeneració autoritària dels grans projectes transformadors del segle XX, va semblar que la utopia arribava a la seva fi. Diferents autors van declarar la seva mort, ja sigui per la seva incapacitat per transformar radicalment la realitat, o per la seva tendència cap al control total de la vida de les persones. No obstant això, la humanitat va seguir buscant sortides: a la catàstrofe ecològica, l’apocalipsi nuclear o el col·lapse per superpoblació. L’arquitectura experimental va imaginar nous hàbitats per una població en augment en un planeta cada vegada més petit, les fantasies literàries i cinematogràfiques van explorar altres futurs possibles, i noves corrents utòpiques, llibertàries, feministes i ecologistes van sacsejar i actualitzar un gènere que semblava irremeiablement superat. Aquest curs analitzarà críticament els imaginaris utòpics i distòpics de la literatura, el cinema i l’arquitectura a partir de la segona meitat del segle XX.