Híbrids

Curs
Descripció

L’escena de les arts en viu es troba en ple procés d’exploració del potencial que ofereix l’aplicació de la tecnologia a les seves pràctiques: immediatesa, nous punts de vista, espais de joc, interactivitat. Si bé les eines digitals amplien les possibilitats formals i narratives de les arts, el seu ús també ens porta a qüestionar la mateixa necessitat d’emprar-les, les seves possibilitats d'accés i les seves implicacions ètiques. Així mateix, els espais necessaris per propiciar la trobada entre tecnologies i processos artístics encara s'estan inventant i descobrint.

En aquest curs, pensadors, artistes i tecnòlegs mostraran les possibilitats de simbiosi entre la tecnologia i les arts en viu, un àmbit en plena expansió que beu de la performance, del treball en xarxa i del cyberactivisme i que té com a objectiu, en última instància, oferir noves vies d’expressió als creadors. 

Data d'inici
26.02.2020
Data de fi
25.03.2020
Horari
De 18.30 a 20.00 h
Idioma
Català
Castellà
Lloc
Institut d'Humanitats de Barcelona - CCCB
Preu

General: 60 €
Amb descompte*: 45 €
*Estudiants, pensionistes, desocupats/des, més grans de 65 anys i amics/gues del CCCB.

La inscripció inclou l'entrada a l'exposició «Gameplay. Cultura del videojoc».

Sessions
dc. 26.02.2020

Tecnologia expressiva, un horitzó entre l'art i l'enginyeria

Jan Mech

En l'acte de crear una tecnologia, s'analitzen les parts d’un aparell – i com interactuen entre elles – per millorar-ne la funcionalitat. En canvi, en l'acte de la creació artística l'objectiu no és fer res que funcioni bé, sinó que sigui rellevant i que ens interpel·li; per aconseguir-ho, no podem separar allò que fem de com ho fem.

En aquesta ponència s'exploraran les connexions i contradiccions entre el paradigma de l'art i el de l'enginyeria tecnològica, intentant desenvolupar els aspectes del que podria ser una tecnologia expressiva.  Un concepte que defensa el músic, enginyer de programari i performer Jan Mech, i que considera els mitjans electrònics com a instruments musicals.

dc. 04.03.2020

Experiències possibles, interaccions impossibles

Pau Alsina Enric Mor

La interacció i la interactivitat en les arts han redefinit alguns dels seus punts de partida i d’arribada tradicionals. Conceptes com autor, obra, receptor, materialitat, cos o impredictibilitat transformen l'experiència artística. Al mateix temps, l’art interactiu es nodreix del disseny d’interacció, una disciplina molt jove, amb un gran impacte en el dia a dia de les persones i que modela importants canvis socials i culturals. Pot el disseny d’interacció donar una altra perspectiva a l’art interactiu? Pot l’art interactiu qüestionar el disseny d’interacció?

La conversa entre el pensador i director de la revista Artnodes Pau Alsina i l'enginyer i professor de disseny d'interfícies Enric Mor donarà resposta a aquestes preguntes a partir de la seva experiència compartida en educació digital.

dc. 11.03.2020

Dramatúrgia i joc

Albert Boronat Mònica Rikić

Els videojocs i la realitat virtual han abocat grans esforços a la millora de la tecnologia per aproximar-se a recrear la il·lusió del “real” durant la partida. Tanmateix, les estratègies narratives que construeixen la faula en aquests mons virtuals són també un àmbit amb un gran potencial per explorar. Podria la gent d'escena, amb el seu sentit dramatúrgic de l’experiència, donar una altra perspectiva narrativa al joc?

El dramaturg Albert Boronat i l'artista i programadora Mònica Rikić s'enfrontaran en una video battle on esgrimiran arguments i referents per respondre a preguntes sobre el joc com a eina d'aprenentatge o disciplinador social. A què ens agrada jugar?

dc. 18.03.2020

SESSIÓ AJORNADA Processos digitals i personals

Alba Corral Lluís Nacenta

La idea de l'actuació en viu ha estat profundament transformada per la tecnologia digital. Qui és que executa la peça en una obra digital? L'artista? La màquina? Un nou subjecte híbrid artista-màquina? Aquesta transformació de la idea de l'art en viu va estretament lligada a una noció algorítmica, procedimental i immanent de la creació artística. Així mateix, el procés d'interpretació en viu amb tecnologia digital aboca sovint l'artista a un treball de desenvolupament tecnològic de tipus artesanal, que implica la confecció d'eines pròpies, singulars i concretes per a cada obra.

L’artista Alba Corral i el comissari Lluís Nacenta reflexionaran sobre l’estreta relació entre creació artística i invenció tecnològica.

dc. 25.03.2020

SESSIÓ AJORNADA Recerca híbrida

Ferran Marqués Soraya Hidalgo

Les arts i la innovació tecnològica són dos àmbits amb grans possibilitats de retroalimentació. Alguns centres d’ensenyament tècnic superior estan promovent l’acostament entre la seva pròpia recerca i la creació artística, creant equips de treball interdisciplinar que constantment empenyen els límits de la tecnologia.

L’investigador de la UPC Ferran Marqués i l’experta en recerca transdisciplinar Soraya Hidalgo reflexionaran sobre els reptes de la recerca híbrida entre art i tecnologia i els futurs possibles d'aquesta fèrtil simbiosi.

Curs en el marc de l'exposició «Gameplay. Cultura del videojoc».

 

Crèdits

Organitza
Institut d'Humanitats de Barcelona
Institut del Teatre de Barcelona
Col·labora
Centre de Cultura  Contemporània de Barcelona

Ponents

Ponent

Alba G. Corral és artista visual i creative coder.

Ponent

Llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona i en Direcció escènica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona.

Ponent

Enginyer en Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya.

Ponent

Ferran Marqués és catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya, on és docent i investigador en l’àrea de comunicacions, processament de se

Ponent

Jan Mech i el seu treball artístic prové de dues arrels: per una ban

Ponent

Professor, escriptor i comissari en els camps de la música i l’art contemporanis.

Ponent

Artista de nous mitjans i creative coder.

Ponent

Pau Alsina és Doctor pel departament d'Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura de la Universitat de Barcelona, amb una tesi so

Ponent

Nascuda el 1978 a Barcelona. Assessora sènior en  Recerca i Innovació a la Universitat Politècnica de Catalunya.

L’Institut d’Humanitats es reserva el dret de canviar qualsevol aspecte particular de la programació si les circumstàncies l’hi obliguen.