Diferents corrents filosòfics del segle XX van repensar la contemporaneïtat per mitjà del diàleg amb la Grècia antiga. En el cas de les filòsofes que tractarem, Rachel Bespaloff (1895-1949), María Zambrano (1904-1991) i Simone Weil (1909-1943), la relectura dels clàssics va enriquir nocions centrals del seu pensament filosòfic i polític: força, violència, fragilitat, alteritat, bellesa, amor, tendresa… Al llarg de les sessions, i de la mà de les tres autores, s’analitzarà el paper de determinades figures mítiques gregues com ara Atena, Orfeu, Hèctor, Tetis, Demèter i Persèfone, Prometeu, Electra i Antígona, entre altres. Així mateix, es pararà particular atenció a les respectives interpretacions de la Ilíada per part de Rachel Bespaloff i Simone Weil i al valor de la foscor en el pensament de María Zambrano. Malgrat les nombroses diferències, les tres pensadores coincideixen en l’intent de comprendre la condició humana, les relacions i la manera com es configura la “humanitat” en situacions extremes.

Bibliografia:

Bespaloff, Rachel, De la Ilíada. Seguit de “L’estil de l’edat mítica” de Hermann Broch, Rosa Rius Gatell (ed. trad. i intr.). Amb escrits de Jean Wahl, Montserrat Jufresa i Fina Birulés, Palma (Mallorca): Lleonard Muntaner, 2012.

Bespaloff, Rachel, De la Ilíada. Posfaci de Hermann Broch, Rosa Rius Gatell (trad.), Fina Birulés, “Nota biogràfica”, Barcelona: Minúscula, 2009.

Zambrano, María, El hombre y lo divino, Carmen Revilla Guzmán (prol.), Madrid: Alianza, 2020.

Weil, Simone, La fuente griega, Agustín López i María Tabuyo / José Luis Escartín Carasol i María Teresa Escartín Carasol (trads.), Madrid: Trotta, 2005.