La civilització medieval

Curs
Descripció

In memoriam Martí de Riquer

L’Institut d’Humanitats de Barcelona ofereix, amb el títol Les Grans Civilitzacions d’Europa, una sèrie de cursos dedicats a les cultures i les civilitzacions del nostre continent que han excel·lit en notables i diversos aspectes: organització política, religió, cultura literària, arquitectura i arts plàstiques, filosofia i història de la ciència. Amb aquesta visió de conjunt, les persones matriculades assoliran una idea general i seriosa del pes i la transcendència que les grans civilitzacions europees, des de la Grècia clàssica fins a la Catalunya Noucentista, han tingut en la definició de la nostra cultura i de les nostres formes de vida.

Durant el curs 2014-15 aquest cicle de conferències se centrarà en la civilització medieval, des dels seus orígens fins als inicis del Renaixement.

Data d'inici
14.10.2014
Data de fi
14.02.2015
Idioma
Català
Castellà
Sessions
14.10.2014

Introducció a l’Edat Mitjana.

Isabel de Riquer

21.10.2014

L’última romanitat: bàrbars, llatins i cristians.

José Enrique Ruiz-Domènec

28.10.2014

Carlemany i el naixement d’Europa.

Stefano Maria Cingolani

04.11.2014

L’art romànic.

Antoni Conejo

11.11.2014

La societat feudal.

José Enrique Ruiz-Domènec

18.11.2014

Les llegendes artúriques.

Victoria Cirlot

25.11.2014

Els trobadors.

Eduard Vilella

02.12.2014

Les heretgies: el catarisme.

Sergi Grau

09.12.2014

La Mediterrània: comerç, imperi, religió.

Jaume Aurell Cardona

16.12.2014

Dante: poesia, política i religió.

Raffaele Pinto

13.01.2015

L’arquitectura gòtica.

Antoni Conejo

20.01.2015

La pintura gòtica.

Antoni Conejo

27.01.2015

La vida quotidiana: la cuina, el carrer, la cambra.

Almudena Blasco

03.02.2015

La ciència medieval: jueus i musulmans.

Lluís Cifuentes

10.02.2015

El camp i la ciutat.

Jordi Bolós Masclans

17.02.2015

Els llibres de cavalleries.

Anton Maria Espadaler

24.02.2015

Petrarca i l’alba del Renaixement.

Jordi Llovet

Ponents

Ponent

Professora del Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ponent

Llicenciat en Dret, doctor en Filologia Romànica i professor de Literatura Medieval de la Universitat de Barcelona.

Ponent

Doctor en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. La seva tasca docent s’ha centrat en assignatures de grau i màster sobre l’art de Roma

Ponent

Professor de Literatura romànica medieval i contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ponent

(Barcelona, 1941) Filòloga catalana especialitzada en literatura trobadoresca i literatur

Ponent

Professor del Departament d'Història de la Universitat de Navarra. Format a la Universitat de Barce

Ponent

Catedràtic d'Història Medieval de la Universitat de Lleida.

Ponent
Catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. Director de l’Àrea de Literatura de l’Institut d’Humanitats de Barcelona.
Ponent

Catedràtic d’Història medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona i director de l’Institut d’Estudis Medievals.

Ponent

Professor d'Història de la Ciència de la Universitat de Barcelona.

Ponent
Des de 1974 treballa com a professor de Filologia Italiana a la Universitat de Barcelona i, des de 2001 és també professor consultor de l'UOC.
Ponent
Historiador especialitzat en l’Edat Mitjana, és investigador vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ponent

(Roma, 1956) És doctor en Filologia Romànica per la Universitat La Sapienza de Roma.

Ponent
Catedràtica de filologia romànica a la Facultat d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, ​​i Directora de l'Institut Universitari de Cultura en aquesta Universitat.
Ponent

Llicenciat en Dret, doctor en Filologia Romànica i professor de Literatura Medieval de la Universitat de Barcelona.

Ponent
Catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. Director de l’Àrea de Literatura de l’Institut d’Humanitats de Barcelona.

L’Institut d’Humanitats es reserva el dret de canviar qualsevol aspecte particular de la programació si les circumstàncies l’hi obliguen.