La metodologia de la recerca artística en l’àmbit de la fotografia té la capacitat de generar espais d’incertesa i moure’s amb discreció entre allò perceptible i allò imperceptible. A partir de «Història de la misogínia», un dels treballs més reconeguts de l’artista Laia Abril, abordarem aquesta potència i reflexionarem sobre la forma en què els mites, les creences i els prejudicis estructuren les «polítiques de la veritat». Sessió oberta, Debats CCCB.

La connexió entre imatge i memòria és un assumpte clau en les investigacions visuals des de l’aparició de la fotografia i el cinema, i ha estat tractada des de diferents perspectives per pensadors com Walter Benjamin, Susan Sontag o Georges Didi-Huberman. Però, què queda d'aquesta relació en el context actual de les tecnologies de la imatge? Quina és la diferència entre acumular fitxers i construir relat? Podem parlar encara d’imaginació crítica amb les noves tecnologies generatives d’una imatge sense fi ni referent? 

Els protocols burocràtics, socials i tecnològics han hipotecat els imaginaris col·lectius. Com construir una vida vivible fora d’aquests protocols i de la pressió dels algoritmes que fan funcionar la gran màquina digital? Ha de ser possible imaginar un futur col·lectiu, des del si de les infraestructures tecnològiques; comprendre’n el seu disseny i els seus mites, la seva incidència en la nostre noció de temps, espai i identitat. Com desafiar la “màquina digital integrada” i els seus mecanismes de control sense necessitat d’optar per una disjuntiva aniquiladora –o ella o nosaltres-? Pot la creació artística ser, encara avui, un eina de resistència i transportar-nos a llocs inesperats i no copsables per aquest entorn tecnificat?

En aquesta darrera sessió del curs, l’artista Lúa Coderch traçarà un itinerari per alguns dels seus treballs a la llum de textos de Didi-Huberman, com ara La imagen mariposa o Lo que vemos, lo que nos mira, que estaven presents en el moment de la seva concepció. La seva pràctica artística, en l’àmbit de l’audiovisual, l'escultura i la instal·lació, habitualment s’articula entorn de petites narratives, cartes i anècdotes, on el llenguatge i el cos, el desig i l’emoció entren en conflicte amb els “grans relats” que, tradicionalment, han estructurat les nostres vides.