Una fascinació mòrbida per universos ombrívols i visions apocalíptiques s’ha instal·lat a Occident. Així ho indica el consum actual de distopies, que no es conforma amb la seva profusa producció en el que portem de segle, sinó que recupera i revitalitza, en diversos formats i gèneres, algunes d’aquelles realitzades en el segle anterior. Però més enllà del component contingent d’aquesta moda, es pot conjecturar l’existència d’un estat concret del món occidental, d’una situació econòmica, social i política que genera angoixa i por i que configura un mode de mirar la societat i el seu futur que es pot anomenar “distòpica”.

El curs proposa indagar, a partir d’algunes obres escollides entre les més conegudes del gènere, el vincle entre el relat distòpic i la mirada que el produeix. O el que ve a ser similar, el vincle entre la societat i les creences que té de si mateixa, moltes vegades inconscients, i que es reconeixen en el moment de llegir-les o veure-les en pantalla, encarnades en una història.