LECTURES DECOLONIALS de l’enemistat (Presencial)

Curs

LECTURES DECOLONIALS de l’enemistat

Imaginari i representació del cos negre

Presencial
Dirigit per

A càrrec de

Descripció

El colonialisme s’ha articulat històricament en diversitat de formes: l’expropiació i la subjugació econòmica, el control de fronteres, els usos del llenguatge, així com la universalització de les identitats i les representacions; en la seva intersecció ha sorgit allò que avui anomenem el cos polític negre. Des de la seva inicial etapa atlàntica fins la recent crisi migratòria europea, la representació d’aquest cos s’ha convertit en un dels més grans amplificadors i legitimadors de l’empresa colonial, a la vegada que s’ha erigit en un lloc de lluita i enunciació del pensament postcolonial, decolonial i antiracista.

Quins relats creen aquestes imatges del cos negre, considerat un cos sense món per aquells que les produeixen? No hi ha imatges innocents, i és necessari reeducar la nostra mirada per poder realitzar una lectura crítica d’aquestes representacions. En aquest curs intentarem respondre a aquests interrogants, posant en relació l’obra de diversos artistes com William Kentridge, Jessica Stephenson, Kader Attia, Kara Walker, Belkis Ayón o Adrien Piper amb un corpus teòric d’autorxs que, des del pensament postcolonial i decolonial, contribueixen a obrir una fissura en la interpretació unilateral d’alguns relats, i en particular de la construcció del cos negre.

Add to Calendar 2021-01-20 01:00:00 2021-02-10 01:00:00 LECTURES DECOLONIALS de l’enemistat (Presencial): Imaginari i representació del cos negre El colonialisme s’ha articulat històricament en diversitat de formes: l’expropiació i la subjugació econòmica, el control de fronteres, els usos del llenguatge, així com la universalització de les identitats i les representacions; en la seva intersecció ha sorgit allò que avui anomenem el cos polític negre. Des de la seva inicial etapa atlàntica fins la recent crisi migratòria europea, la representació d’aquest cos s’ha convertit en un dels més grans amplificadors i legitimadors de l’empresa colonial, a la vegada que s’ha erigit en un lloc de lluita i enunciació del pensament postcolonial, decolonial i antiracista. Quins relats creen aquestes imatges del cos negre, considerat un cos sense món per aquells que les produeixen? No hi ha imatges innocents, i és necessari reeducar la nostra mirada per poder realitzar una lectura crítica d’aquestes representacions. En aquest curs intentarem respondre a aquests interrogants, posant en relació l’obra de diversos artistes com William Kentridge, Jessica Stephenson, Kader Attia, Kara Walker, Belkis Ayón o Adrien Piper amb un corpus teòric d’autorxs que, des del pensament postcolonial i decolonial, contribueixen a obrir una fissura en la interpretació unilateral d’alguns relats, i en particular de la construcció del cos negre. Institut d'Humanitats de Barcelona - CCCB Institut d'Humanitats de Barcelona [email protected] Europe/Madrid public
Data d'inici
20.01.2021
Data de fi
10.02.2021
Horari
De 18.30 a 20.00 h
Idioma
Castellà
Modalitat

Presencial

Lloc
Institut d'Humanitats de Barcelona - CCCB
Preu

General: 40 €
Amb descompte*: 30 €
*Estudiants, pensionistes, desocupats/des, més grans de 65 anys i amics/gues del CCCB.
Les persones que puguin gaudir d'un descompte hauran de presentar el document que l'acrediti el primer dia del curs o enviar-lo per email.

La inscripció inclou una entrada doble a l’exposició del CCCB William Kentridge. El que no està dibuixat (fins al 21 de febrer. La peça “More Sweetly Play the Dance” es podrà veure fins al 17 de gener). Caldrà presentar l’email de confirmació de la matrícula a les taquilles del CCCB.

Informació important sobre els cursos 2020-2021

Arxius adjunts
Sessions
dc. 20.01.2021

Narració visual del cos negre: estratègia progressiva o fantasma de la culpa a William Kentridge? I

Lucía Piedra

William Kentridge és un dels artistes sud-africans de més ampli prestigi i reconeixement internacional. Gran part de la seva obra està basada en l’elaboració d’un correlat sobre l’Apartheid des de la construcció d’una ficció, tal i com fa a la sèrie de vídeos Drawings for Projection, estranyes i melancòliques històries en les que s’hi reflecteixen els records obsessius de l’apartheid i el trauma de l’holocaust. Després del naixement de la teoria postcolonial ja no podem tornar a llegir l’obra de Kentridge sense revisar Franz Fanon, Achille Mbembe, Walter Mignolo, Edward Said, Ngügï wa Thiong’o o Gayatri Spivak; la conflictivitat i l’ambigüitat de la seva producció – en particular la d’aquesta sèrie de vídeos – i els seus nombrosos fils narratius no permeten una interpretació unilateral. Així mateix, aquestes peces ens porten a abordar reflexions sobre el discurs colonialista, la post-colonialitat i la decolonialitat i el racisme, la dialèctica entre el poder, els marges i l’exclusió: en nom de qui es parla? Qui té la veu d’allò que es diu? Com estableix la narració? O, tal i com pregunta Gayatri Spivak en el seu text canònic, Can the Subaltern Speak? (Pot parlar el subjecte subaltern?).

dc. 27.01.2021

Narració visual del cos negre: estratègia progressiva o fantasma de la culpa a William Kentridge? II

Lucía Piedra

dc. 03.02.2021

Produccions post-decolonials des de l’art i la representació. I

Lucía Piedra

En aquest bloc treballarem amb una genealogia d’artistes que han abordat la seva pràctica des dels discursos i narratives de la raça. Analitzarem l’obra d’artistes com Jessica Stephenson, Kader Attia, Fred Wilson, Renée Green, Lorna Simpson, Kara Walker, Belkis Ayón, Magdalena Campos, Theaster Gates, Nalini Malani, David Hammons o Adrian Piper, que treballen des de diverses perspectives la qüestió racial, fent especial atenció a l’aspecte psicoanalític de la seva producció.

A partir d’aquesta genealogia ens enfocarem en aspectes relatius a l’autorrepresentació: la conflictivitat de l’imaginari identitari com a nínxol de mercat, la funció de l’arxiu en relació al cos negre representat, així com la dimensió sònica, espacial, espectral, perceptual i visual d’aquestes imatges. Treballarem sobre conceptes com “autofàgia”, “atavisme”, “cos sense món” o “visualitat cimarrona”, i reflexionarem sobre la informació que es distribueix a través d’aquestes imatges en forma de rutes, fluxes, aliances i derives. Així mateix, veurem com aquestes imatges es situen en relació d’interpel·lació, contradicció i qüestionament amb un règim de representació política de les aparicions, que acostumen a ser més bé desaparicions, entre altres operatives.

dc. 10.02.2021

Produccions post-decolonials des de l’art i la representació. II

Lucía Piedra

Crèdits

Organitza
Institut d'Humanitats de Barcelona
Col·labora
Centre de Cultura  Contemporània de Barcelona

Ponents

Ponent

Investigadora i comissària independent.

Ponent

Investigadora i comissària independent.

L’Institut d’Humanitats es reserva el dret de canviar qualsevol aspecte particular de la programació si les circumstàncies l’hi obliguen.