William Kentridge és un dels artistes sud-africans de més ampli prestigi i reconeixement internacional. Gran part de la seva obra està basada en l’elaboració d’un correlat sobre l’Apartheid des de la construcció d’una ficció, tal i com fa a la sèrie de vídeos Drawings for Projection, estranyes i melancòliques històries en les que s’hi reflecteixen els records obsessius de l’apartheid i el trauma de l’holocaust. Després del naixement de la teoria postcolonial ja no podem tornar a llegir l’obra de Kentridge sense revisar Franz Fanon, Achille Mbembe, Walter Mignolo, Edward Said, Ngügï wa Thiong’o o Gayatri Spivak; la conflictivitat i l’ambigüitat de la seva producció – en particular la d’aquesta sèrie de vídeos – i els seus nombrosos fils narratius no permeten una interpretació unilateral. Així mateix, aquestes peces ens porten a abordar reflexions sobre el discurs colonialista, la post-colonialitat i la decolonialitat i el racisme, la dialèctica entre el poder, els marges i l’exclusió: en nom de qui es parla? Qui té la veu d’allò que es diu? Com estableix la narració? O, tal i com pregunta Gayatri Spivak en el seu text canònic, Can the Subaltern Speak? (Pot parlar el subjecte subaltern?).

En aquest bloc treballarem amb una genealogia d’artistes que han abordat la seva pràctica des dels discursos i narratives de la raça. Analitzarem l’obra d’artistes com Jessica Stephenson, Kader Attia, Fred Wilson, Renée Green, Lorna Simpson, Kara Walker, Belkis Ayón, Magdalena Campos, Theaster Gates, Nalini Malani, David Hammons o Adrian Piper, que treballen des de diverses perspectives la qüestió racial, fent especial atenció a l’aspecte psicoanalític de la seva producció.

A partir d’aquesta genealogia ens enfocarem en aspectes relatius a l’autorrepresentació: la conflictivitat de l’imaginari identitari com a nínxol de mercat, la funció de l’arxiu en relació al cos negre representat, així com la dimensió sònica, espacial, espectral, perceptual i visual d’aquestes imatges. Treballarem sobre conceptes com “autofàgia”, “atavisme”, “cos sense món” o “visualitat cimarrona”, i reflexionarem sobre la informació que es distribueix a través d’aquestes imatges en forma de rutes, fluxes, aliances i derives. Així mateix, veurem com aquestes imatges es situen en relació d’interpel·lació, contradicció i qüestionament amb un règim de representació política de les aparicions, que acostumen a ser més bé desaparicions, entre altres operatives.