Després d’una introducció general a l’obra, entrarem en la lectura de la primera part del Leviatan. Aquí es posa en joc tota la filosofia primera de Thomas Hobbes i la seva concepció sobre les passions, el llenguatge, el coneixement, la religió i la vida humana en la naturalesa. La vida a la intempèrie, la lluita per sobreviure, la recerca del refugi, la sociabilitat i el conflicte presenten un retrat sense concessions.

Quines són les causes, com es genera i què persegueix la constitució d’una república? Què és per a Hobbes una república? Aquesta part de l’obra presenta els elements del màxim poder sobirà que els éssers humans poden construir si són capaços d’entendre la naturalesa humana mateixa. Ara bé: el poder sobirà pot ser una sola persona o una assemblea, ja que no és res més que una manera humana d’endreçar-se. El resultat de l’artifici és realment un monstre? Què alimenta la república? De quines menes n’hi ha? Quina llibertat permet? Què l’emmalalteix? Com perdura?

Aquesta part, la més llarga del Leviatan, és molt sovint obviada i fins i tot suprimida o mutilada en certes edicions. Avui, quan s’havia arribat a creure que el component religiós quedava fora de la vida política, resulta que mai no ha deixat de formar-ne part i que rebrota aquí i allà en societats que el donaven per superat. Hobbes fa una lectura crítica del text bíblic i, a la vegada que el reinterpreta, el neutralitza i l’usa per a la seva pròpia causa.

La darrera part del Leviatan és una crítica ferotge a les doctrines que sostenen el poder eclesiàstic i a la filosofia que li dona suport. Dimonis, aparicions, les penes de l’infern, fantasmes que es passegen pels cementiris, tot és revisat per l’esmolada crítica del pensament racional. La filosofia que s’ensenya a les universitats, també. A la segona edició, en llatí, Hobbes va respondre a les crítiques rebudes i es va defensar d’aquells que pretenien condemnar-lo per heretgia.