La literatura hebrea té una història de tres mil anys, però les primeres escriptores hebrees no apareixen fins al començament del segle XX a Palestina, a conseqüència del moviment sionista i de la revolució bolxevic. Debora Baron, Rahel Bluvstein, Ester Raab, Yokheved Bat Miriam i Elisheva Bikhosvki, totes d’origen rus, trien d’expressar-se en hebreu i renunciar a formar part de la literatura russa o ídix. Analitzarem les condicions que van fer possible, després de segles de silenci, l’aparició d’una literatura hebrea escrita per dones.

Bibliografia recomanada:

• Bluvstein, Raquel. Poemas. Estudi, traducció i notes a càrrec d’Ana María Bejarano. Riopiedras Ediciones, 1985.
• Ramos González, Alicia. Herederas del silencio, pioneras de la palabra. KRK Ediciones, 2005.
• VV.AA., Once escritoras israelíes: vida cotidiana en Israel. Ed. Icaria, Barcelona 1992.

Durant el període d’entreguerres, un seguit d’escriptores que vivien a Europa, com ara Rokhl Korn, Debora Vogel i Kadia Molodowsky, van començar a escriure poesia en polonès, rus, hebreu i alemany. Arran de l’auge de l’antisemitisme, però, van optar per confegir els seus poemes en ídix, com un acte de reivindicació lingüística a la seva identitat jueva, tot i que l’ídix no va ser, per a algunes poetes, la llengua materna. En aquesta sessió parlarem d’aquestes escriptores i n’afegirem d’altres per reflexionar sobre què  va suposar el canvi de llengua en la seva poesia.

Bibliografia recomanada:

• Singer Kreitman, Esther. La Danza de los Demonios. Editorial Xordica, 2018.
• Singer Kreitman, Esther. Diamantes. Editorial Xordica, 2024.
• Rosenfarb, Java. Supervivientes. Editorial Xordica, 2024.
• Vogel, Debora. Figures geomètriques, Introducció, notes i traducció a càrrec de Golda van der Meer. Editorial Flâneur (a la venda a partir del 2 de desembre de 2024).

La literatura que neix de veus jueves d'origen àrab es denomina, a Israel, literatura mizrahí, tot i que és una categoria que genera debat. En aquesta sessió es presentaran i analitzaran els versos d’algunes poetes mizrahís per debatre sobre la presència de la llengua àrab en la poesia hebrea i en la societat israeliana en general. Poemes i vivències d’algunes escriptores, com Amira Hess, Bracha Serri, Sigalit Banai i Adi Keissar, entre d’altres, ens guiaran en aquestes reflexions.

Les grans urbs —incloses les antigues metròpolis colonials— són fonamentals en l’imaginari i la creació literària contemporània àrabs. Diverses autores, com Hanan al-Shaykh i Ahdaf Soueif, procedents del Líban i d’Egipte, han escrit des de Londres o Nova York utilitzant l’àrab o l’anglès com a llengua d’expressió, tot incorporant a la seva obra motius com la guerra, la colonització o la revolució. En aquesta sessió analitzarem textos d'aquestes autores i oferirem una panoràmica que inclou figures de diferents generacions, com l’emblemàtica Nawal al-Saadawi o Miral al-Tahawi. Els seus textos ens mostraran uns mapes que transcendeixen a bastament les fronteres nacionals.

Bibliografia recomanada:

• Nuin, Estudio sobre la novela en Egipto . Huerga y Fierro Editores, 2010.
• Soueif, Ahdaf. El mapa del amor. Quinteto, 2007. 
• Al-Shaykh, Hanan. Esto es Londres. Del bronce Ediciones, 2003.

Al nord d’Àfrica, el francès és una llengua que duu l’empremta del colonialisme. En aquesta sessió llegirem textos d’autores magribines o d’ascendència magribina –com ara Assia Djebar, Malika Mokeddem o Alice Zeniter– que ens presenten les conseqüències del colonialisme a les dues ribes de la Mediterrània a partir del francès i recullen l’eco de moltes i diverses veus que s’expressen en àrab, en darija o en amazic. En les seves obres, la “llengua del colonitzador” esdevé un vehicle per dir els silencis de la història hegemònica. Aquestes reflexions oferiran claus per pensar en les produccions textuals que, a casa nostra i escrites en català i castellà, estan en connexió amb el Magrib.

Bibliografia recomanada:

• Aceval, Nora. Contes llibertins del Magreb. Traducció de Najat El Hachmi. Columna Edicions, 2001.
• Djébar, Assia. Dones d’Alger en les seves estances. Traducció d’Àngels Santa. Pagès Editors, 2002
• El Hachmi, Najat. La filla estrangera. Edicions 62, 2017.
• Mokeddem, Malika. Los hombres que caminan. Traducció de Pilar i José Antonio Jimeno Barrera. Editorial Txalaparta, 2000.
• Zeniter, Alice. El arte de perder. Traducció de José Antonio Soriano Marco Barcelona. Salamandra, 2019.