En aquesta sessió analitzarem la funció que el passat del capità Nemo i el seu presumpte crim secret tenen a la trama de la novel·la. També estudiarem la mansió aquàtica, el Nautilus, com a espai de recolliment, de fantasia i d’autoprotecció. Finalment, ens detindrem en la figura de Nemo com a possible alter ego de l’artista. Verne, flâneur submarí, músic i col·leccionista d’art, ho té tot al seu “petit món” per crear la pròpia enciclopèdia. I això enmig de l’aigua amniòtica que el proveeix de tot, no només dels aliments, sinó també dels cementiris de coral.

Joseph Cornell construïa les seves famoses capses al soterrani de la casa familiar que va compartir tota la vida amb la seva mare i un germà paraplègic. Les feia amb deixalles i trastos que trobava a les botigues de segona mà de Manhattan, mentre recorria la ciutat. Com Baudelaire, com els situacionistes, com el capità Nemo, Cornell va ser un passejant solitari, un ésser que enyorava allò petit, que estimava els colages i els creuaments imprevistos. La sessió explorarà la tensió i la relació entre tots aquests elements.

Alejandra Pizarnik, una de les poetes argentines més importants del segle XX, va escriure un brevíssim text intitulat La condesa sangrienta (1966). Es tracta d’una reescriptura, en clau fotogràfica, de la gran novel·la gòtica de Valentine Penrose, publicada en 1957 per Mercure de France. En aquesta sessió, analitzarem els procediments de miniaturització utilitzats per Pizarnik per transformar el gran castell gòtic narratiu en un poema pel qual circulen, entre criptes i safareigs, una reina i la seva col·lecció de nines.