«La filmació de la paraula poètica i filosòfica»
«La filmació de la paraula poètica i filosòfica»
Es poden filmar la literatura, l'art o la filosofia? Quines possibilitats creatives i formatives ofereix la televisió? Els cineastes, com han intervingut política i estèticament en la institució televisiva?
Els grans directors de la modernitat, com Rossellini, Renoir, Bergman, Godard o Fassbinder, van realitzar pel·lícules i sèries que constitueixen avui una edat daurada del mitjà televisiu. En elles, van explorar els usos pedagògics i crítics de la televisió, van descobrir les seves possibilitats expressives i van aprofundir en l'estructura literària mitjançant la llarga durada o la serialitat.
En paral·lel, als Estats Units, des dels anys 50 fins avui, la televisió ha estat també un laboratori d'investigació sobre la ficció per a cineastes com Hitchcock o Lynch. Idees, projectes i pel·lícules a partir de la literatura, l'art o l'assaig en imatges.