José Luis Guerin (1960) és un dels màxims representants del cinema d'autor europeu per la seva capacitat per crear una obra singular, poètica, que renova contínuament el llenguatge fílmic i la mateixa idea de bellesa. Després d'una sèrie de curtmetratges dirigits entre el 1976 i el 1981, debuta en l'àmbit del llargmetratge amb Los motivos de Berta (1985), obra que obté, entre d'altres guardons, el Premi a la Qualitat del Ministerio de Cultura i el Premi Sant Jordi (RNE). Aquesta pel·lícula és seguida per Innisfree (1990), documental sobre l'empremta que va deixar el rodatge del film de John Ford L'home tranquil (1952) en el poble irlandès on es va rodar. Amb Tren de sombras (1997), Guerin fa una reflexió sobre el fet de filmar vist des dels seus orígens, com a memòria viva o com a recreació de ficcions. José Luis Guerin es revela davant del gran públic amb En construcción (2001), Premi Goya al millor llargmetratge documental, Premi Especial del Jurat al Festival de Sant Sebastià, Premi FIPRESCI de la Crítica Internacional en el mateix certamen i Premi Nacional de Cinematografia d'Espanya del 2001, atorgats a una pel·lícula que obre un camp experimental i emotiu sobre la realitat. L'any 2007 Guerin realitza Unas fotos en la ciudad de Sylvia, juntament amb el llargmetratge En la ciudad de Sylvia, amb el qual participa a la Mostra de Cinema de Venècia i al Festival de Cinema de Toronto. Aquell mateix any concep la instal·lació fotoseqüencial Las mujeres que no conocemos per al pavelló espanyol de la 52ª Biennal d'Art de Venècia. Li seguiran Guest (2010), filmada arreu del món al llarg de més d'un any i presentada també al Festival de Venècia, i la instal·lació expositiva La dama de Corinto.